No pensava dir-ne res, que ja hi ha massa soroll, i exagerat, al voltant del numeret de la corona d’espines i tal.
[…]
Però he vist més imatges del viatget i no me n’he sabut estar. Quina fila, els nostres més alts representants, quan deambulaven cap al mur de les lamentacions, mig descamisats, americana informalment a l’espatlla, mirant a tort i a dret com ho fa el turista més despistat.
Quin drama, que el president del país i els que l’haurien de cenyir siguin incapaços d’assumir el rol que tant han buscat, o potser perseguien la presidència de la Generalitat per trinxar-la. Quin ridícul, convertir un viatge oficial en una costellada i un intercanvi de banderins. Que revelador de la frivolitat que ens inclou, que a més de condemnar-nos a ser parador turístic i parc temàtic permanent hàgim assumit com si res el posat del turista, màquina de retratar inclosa, a l’hora de posicionar-nos davant la realitat.