Adam Majó

Xuts a pals

15 de gener de 2012
0 comentaris

Tourist go home

Tourist go home, això és el què es pot llegir en algunes parets de Berlin, i en alguns racons de Barcelona, i és que per a ciutats com aquestes, que fa 20 anys tenien un espai marginal a les guies turístiques, esdevenir de cop destins de moda per a milions de visitants d’arreu del planeta és un xoc de conseqüències no sempre positives. En el cas Barceloní, és evident que la massificació d’espais emblemàtics de la ciutat, com la Rambla i el Gòtic, n’ha desvirtuat la funció, i els preus, i n’ha allunyat als barcelonins i catalans en general. El turisme, com tota activitat econòmica, té contraindicacions que cal prevenir i, en la mesura del possible, evitar. Ara bé, com que són molt pocs els crítics amb el fenomen disposats a quedar-se a casa per vacances; com que tots, més lluny o més a prop i de forma més o menys  convencional, acabem fent el turista en alguna ocasió, haurem d’anar en compte a l’hora de criticar allò que acabem fent nosaltres mateixos.

Els Països catalans, ja ho sabem, són un dels destins turístics més importants del món i aquest és un dels pocs sectors econòmics que mantenen activitat i ingressos i que ens permeten, com a societat, no enfonsar-nos encara més  (i seguir regalant diners a la hisenda espanyola…). Però aquesta atracció està molt desigualment repartida. Mentre la costa, i les ciutats de la costa, concentren el gruix de les visites, l’interior segueix sent un desert que no es beneficia pràcticament gens d’aquest flux de persones i diners. És per això que des de comarques tradicionalment poc turístiques, com el Bages, s’ha intentat tirar endavant projectes de promoció tuística que ens permetin omplir les cases de turisme rural (el que millor ens funciona), els monuments i punts d’interès (aquí anem fluixos) i els restaurants (sort en tenen de la gent del territori), alhora que venem  productes locals (que ni nosaltres coneixem, moltes vegades). Amb aquest objectiu es van crear tres consorcis: el de les Valls del Montcau (per aprofitar Sant Benet i el parc de Sant Llorenç), el del Moianès (responent a la realitat sub-comarcal) i el del Cardener (amb molt bones idees, però sense Manresa ni Cardona!!). Ara (fa mig any)  la diputació ha dit que reduirà la subvenció a la promoció turística i que vol un sòl interlocutor per comarca. Però des d’aquí encara no hem sigut capaços de posar-nos d’acord (Consell comarcal, consorcis en extinció, patronat de Montserrat, ajuntaments, gremis, entitats…) per oferir un model útil que substitueixi el que tampoc acabava de funcionar. Ni el Consell Comarcal té capacitat política de lideratge ni l’Ajuntament de Manresa exerceix del què diu que és, capital.
Més arbres
05.07.2012 | 9.48
Del carrer estant
15.12.2009 | 9.05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.