Si un xaval envia correus electrònics en nom de l’Exèrcit del Fènix a unes
empreses perquè aquestes usen més el català, la justícia i les forces de
seguretat espanyoles li apliquen la llei antiterrorista. Per a un jutge o un
policia espanyol, dir “bon dia” o “posa’m una dotzena d’ous” demostra una
inequívoca inclinació terrorista. Per això sovint la policia nacional i la
guàrdia civil ens detenen si els diem que ens diuen “Francesc” o “Joan”, que vivim
en la plaça o el carrer tal en comptes d’una “plaza” o “calle”. Això
és així i està contrastat. [continua…]
El
PSOE va governar la Generalitat Valenciana entre 1982 i 1995. Mai no va
aclarir qui finançava i encobria el terrorisme anticatalanista:
agressions a
persones que militaven en organitzacions nacionalistes, atacs a
entitats
cíviques i culturals, atemptats amb bombes a escriptors i periodistes
com
Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Ventura. Mai, des de cap instància
oficial, va
qualificar-se aquella agressió continuada com a terrorisme. Mai no es
va detenir ningú per cap ni un d’aquells actes de terrorisme.
En els darrers mesos, l’anticatalanisme i la ultradreta (valga la
redundància) torna a bramar amb força al País Valencià. Durant mesos hem patit
agressions a seus de partits polítics, entitats cíviques i culturals, i sempre
s’han qualificat actes atemptats com a “actes vandàlics”. Mai no han detès ningú per aquests actes de
terrorisme. La impunitat amb què poden actuar és, doncs, absoluta.
Aquests darrers dies, però, en una operació sense precedents (per inusual),
la policia espanyola ha detingut un grup organitzat d’ultradretans del País
Valencià que es dedicaven a apallissar immigrants i destruir els seus béns. Els
terroritzaven, vaja. Entre els detinguts hi ha l’assassí de Guillem Agulló. En
aquest assassinat, com en el de Josep Maria Isanta, la policia i els seus reponsables
polítics sempre han negat el mòbil polític.
Tanmateix, no se’ls acusa de terrorisme, a aquest grup organitzat, sinó
d'”associació il·lícita”. Com si foren una simple banda de lladregots. El terrorisme, segons els jutges, la policia i
els polítics espanyols, només el practiquem nosaltres. I per això només a
nosaltres ens apliquen aquesta rigorosa legislació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que caldria evitar posar al mateix nivell dos casos tant diferents com el de Guillem Agulló i el de Josep Maria Isanta. El primer fou un clar cas d’assassinat polític cobert per la més absoluta impunitat per a bona part dels autors materials i per una campanya increïble de la premsa (Las Provincias) que arribà pràcticament a justificar obertament l’assassinat.
El cas de l’Isanta és diferent i no respon exactament al mateix tipus de violència que la que va matar a Guillem. El grup dels Catonyos i companyia més aviat caldria emmarcar-lo en el dels marginats socials, narcotraficants i pandilleros que, per diverses raons sí que tenen un component espanyolista. Però en cap cas es tracta d’un grup d’extrema dreta organitzat, com ho mostra que no han gaudit de la impunitat habitual.
Crec que posant tots dos casos al mateix sac correm dos riscos: 1)Rebaixar la naturalesa premeditada i estríctament política del cas de Guillem Agulló i 2) No entendre el complex fenomen social que hi ha darrere dels fets de la Patum.
Des de tertúlies en la televisió local de la dreta espanyolista, per fer front a la reforma dels estatuts català i basc, justificant la rebel.lió per la desmembració de l’Estat (del franquisme), no és cap apologia terrorista.
Algú sabria explicar d’on treu els diners el senyor Sentandreu (Coalició Valenciana) per tal de pagar dia sí, dia també un full sencer de publicitat al Levante (la qual cosa no és de franc), o per llogar el Astoria per a xerrades, o per donar a dinar un entrepà a tots els que assisteixen a les seues manifestacions? És milionari eixe paio? Qui pot estar darrere?