Adam Majó

Cada vegada costa més trobar
catalans, o catalanes, que defensin obertament la conveniència de seguir
formant part de l’estat espanyol. Alguns ho fan per sentimentalisme, per
nostàlgia d’un passat idealitzat o d’uns orígens més o menys llunyans,
d’altres ho fan per interès, perquè encara es guanyen la vida en aquest mercat,
l’espanyol,  o perquè han fet
carrera professional de bracet de l’espanyolisme (d’aquests n’hi ha alguns a
l’Ajuntament de Manresa). Dels que ja gairebé no en queden és dels que hi
creuen políticament, dels que opinen que Espanya és la millor aposta per
assolir una societat més moderna, justa i democràtica. A tots tres sectors,
però sobretot als dos darrers, els convido a un exercici interessant, llegir que
en diu, d’Espanya, la premsa del món. 
A  Alemanya, per exemple,
aquest estiu la paraula Spanien ha
aparescut sovint en titulars destacats en tres seccions concretes dels diaris
més llegits: actualitat, economia i esports.

En el primer cas per parlar dels
atemptats a Mallorca. És prou sabut que els alemanys, i les alemanyes, són el
primer client de l’illa i la incapacitat de l’Estat espanyol per resoldre el
conflicte que manté amb ETA des de fa 50 anys els costa d’entendre. La premsa
alemanya, és cert, no dubta a criticar i desqualificar a la organització armada
basca, però  tampoc s’està de
recordar que l’enfrontament sorgeix en plena dictadura franquista i que l’estat
s’ha negat sempre a admetre la possibilitat que el País basc s’autodetermini, optant,
en canvi, per tancar més i més gent a la presó, il·legalitzar partits i
clausurar diaris.

També ha estat, Espanya,
protagonista habitual de les pàgines d’economia, per explicar que és l’estat
d’Europa on l’atur ha crescut més i per preguntar-se perquè ningú  -ni els bancs, ni l’administració, ni
els mitjans de comunicació- no va preveure que la bombolla immobiliària era
insostenible i que el creixement econòmic tenia els peus de fang.

Per últim, n’han parlat a les
pàgines d’esports. En un país com Alemanya, on el Futbol és un símbol
d’identitat nacional indiscutible, ningú entèn que a la Lliga espanyola es
remenin quantitats de diners tant exorbitants. La campanya de fitxatges del
Real Madrid, per exemple, en un país on l’economia s’enfonsa i l’atur es
dispara, ha estat motiu habitual de burles i comentaris sarcàstics.

És la visió que des d’un dels
països més poblats i influents d’Europa es té d’un regne, l’espanyol, del que
encara massa catalans i catalanes els fa por marxar.