Generació...

Seguretat al carrer, càmeres de videovigilancia. Seguretat als serveis cara al públic; locals d’oci, discoteques, museus, transports públics, estacions de ferrocarrils, metro, comerços, banca…

 

Ve al cas, qüestionant, per exemple, si no és molt més econòmic i civilitzat,  treure barreres, amb el cost que representa , tant la instal·lació com el manteniment, en les estacions de tren, metro…  retornar els revisors i si és necessari a segons quins horaris, acompanyat de agents de seguretat, de la mateixa companyia de transports i no com ara,  subcontractats a empreses de seguretat, que d’alguna manera imposen la seva llei. Tenir-ne el control, i la ideologia d’aquests personatges, difícil…

Veient les imatges dels atacs als elements mòbils, contenidors de recollida d’escombraries i als diferents establiments emblemàtics en la darrera manifestació, el dia de la “vaga general” contra les retallades i la reforma laboral, quina implicació poden tenir alguns elements infiltrats amb els emprenyats i mal anomenats anti-sistema, per què qui més qui menys està contra el sistema, si nó és per afavorir la seguretat privada? Seguretat privada, en la cosa publica? Com els manyàs que posaven silicona als panys i després s’oferien per reparar els danys, o quan es trenquin vidres i acte seguit ja hi ha empreses, a punt per reposar els vidres trencats …  Sóc conscient que sona a conspiració, però no em fio de les empreses de seguretat quan reiteradament a sortit en les informacions que en aquestes, als seus consells d’adminstració, propietaris i accionistes majoritaris, hi ha importants personatges vinculats a la ideologia totalitària, facistòide. Les empreses de seguretat, com més precarietat hi ha, més negoci tenen. 

 
– quins camps d’acció tenen?

– com entrenen i formen als seus agents?

– qui en són els propietaris?

– quins en són els seus clients?