Tot i que l’antiga tèrmica del Besós no és Sant de la meva devoció, (hagués votat sí al seu desmantellament, al referèndum que es va convocar fa un anys a la ciutat, veïna de la meva), haig de reconèixer que forma part de l’imaginari col·lectiu d’adrianencs i badalonins, un punt de referència a l’espai, com alguna gent diu.
Així doncs, la construcció està destinada a perpetuarse, amb un futur ús crec que encara no prou definit. I com sempre, seguirà vigilant amb les seves tres xemenèies de guaita el nostre pas en el constant anar i venir dels dies de feina per les sofertes i també eternes “Rodalíes”.
La quotidaneïtat del meu trajecte ha aconseguit que fins i tot l’hi hagi agafat un mesurat afecte. A part també, que algunes sortides de sol entre les seves torres, aquells dies de cel rogenc, són dignes d’admirar i de fotografiar. A veure si un dia en puc agafar una bona imatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!