marginàlies

Si anit gairebé tota Mallorca estava en flames per honorar sant Antoni, el de Viana, el que ens guarda els animals tant si són de pèl com de ploma, avui, l’aigua beneïda s’escampava per tota l’illa.

No deixa de ser encoratjador veure com les festes arrelades van recuperant tremp i ufanor, i no només en poblacions grans. Avui he celebrat les beneïdes de sant Antoni a s’Alqueria Blanca i les carrosses i grups de desfilants no eren, precisament, de petit format, atenent la grandària del llogaret. I això que han hagut de desfilar de jorn, a les deu i mitja, perquè el mossèn que beneïa ho havia de fer a altres indrets de la contrada i, per atendre’ls tots, ha hagut de fer equilibris amb les hores. La crisi de vocacions sacerdotals ja afecta de ple les festes, qui ho hagués dit!

Avui, de dimonis ben identificats, a s’Alqueria Blanca n’hi havia molts i un bon grapat tancats dins una gàbia feta de canyes vigilats de prop per un imponent sant Antoni. Altres beneïdors pregaven al sant que el dimoni i altres dolents no fessin malbé la vinya.

Els estrangers novells s’ho miraven maldant d’atendre tots els detalls, que n’hi havia molts. Els que ja fan call amb els curiablanquers celebraven les beneïdes com si ho haguessin fet tota la vida.

Amb bona gent, la festa sempre és gran i bona. I que sigui per molts d’anys.