Els orígens de Sagunt cal trobar-los en l’Edat del Bronze; adquirí categoria històrica amb la resistència que sostingué Aníbal i les tropes cartagineses el 218 aC. Fou una de les ciutats més importants de la Hispània romana, notable pel seu castell, circ, termes, fòrum, ponts, aqüeducte, port, el temple de Diana, etc. Per la seua posició estratègica augmentà la prosperitat en l’època musulmana. El rei Jaume I en conquerir-la li va donar el títol de Vila reial. El 21 de desembre de 1874 fou proclamat a Sagunt rei d’Espanya, Alfons XII, que li va concedir en aquesta ocasió el títol de ciutat.
L’origen del cristianisme a Sagunt cal remuntar-lo als temps apostòlics. El Cid Campeador, en ocupar aquesta població, el 23 de jujy de 1098, alçà una església dedicada a Sant Joan en el cim del castell. Després de la fundació del Regne de València Jaume I erigí una església davall l’advocació de la Mare de Déu, en el lloc de la mesquita. Es va começar l’edificació de l’actual temple parroquial el 25 d’abril de 1334, i acabà el 1703. Predomina l’estil ogival. L’Ardiaca de la Catedral de València, des de 1273, fou el rector propi, i fou vicari perpetu. El 29 de desembre de 1953 es crearen les parròquies del Salvador i la Mare de Déu del Bon Succés. La primera s’erigí en l’església del mateix nom, l’edifici de la qual és un dels més antics de la diócesi, el seu estil és de transició entre el romànic i l’ogival. L’ermita de la Sang es va construir el 1691, i reemplaçà a la ja existent edificada en el solar de la sinagoga hebrea.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://facultadadventista.es/
http://www.el-cas.org/
Al terme municipal de Sagunt hi han tres esglésies dels adventistes del setè dia, ademés d’altres evangèliques.
Atentament, i bona setmana