miozz mirades

Categoria experts volia dir que no s’estrenaven en això de concursar. Res més. Que ja havien perdut la por escènica, que ja dominaven una mica això d’afrontar reptes imprevistos, improvisant. En Ricard Amaya en realitat s’estrenava en això de concursar, però la seva coneguda facilitat per confegir glosa no el va permetre competir amb els novells: hauria estat una victòria cantada. (segueix)

Per això es va estrenar amb els qui ja hi estan avesats, i, malgrat la suposada desavantatge, va guanyar. Jugava en camp propi, a casa, però la resta de concursants no li ho van posar fàcil: hi va haver molt nivell! Això de la competició en glosa és complex. Hi ha qui ho rebutja, qui s’estima més cantar sempre el que li plagui i quan li plagui i no haver de reaccionar al moment per una provocació, no entrar en combat. A d’altres, en canvi, això els motiva, és un repte a superar: mantenir un diàleg lúcid, àgil, amb gràcia i amb rima correcta sobre un tema plantejat a l’instant. Els concursants experts van servir al públic – que majoritàriament s’estrenava en aquest tipus d’esdeveniment musical – un bon espectacle, a ritme de corrandes, nyacres i garrotins. El Brillant (de Tiana) el Follonero de Molins (Albert, de Molins de Rei), la Milena, la Laia i l’Albert, de l’equip de les Viles Ocupades del Pla de Barcelona, en Martí de Sant Quirze del Vallès i en Riqui de Badalona van debatre i parlar de política, d’esports, de ruptures i conquestes sentimentals, de tòpics badalonins, de la crisi econòmica, d’excessos etílics, de si a Badalona li convé més ser independent o formar part de Barcelona… El duel final entre en Ricard i l’Albert de Molins va ser una argumentació entre un jove associat i un regidor, a favor i en contra de tenir una Comissió de festes participativa… Una clara demostració de com la cançó improvisada, a més de ser participativa, divertida i engrescadora, serveix per parlar de qualsevol tema.
(podeu veure sobre la mateixa conya marinera, la crònica del concurs de novells)