Indústries i caminars.

Volia iniciar els escrits de la categoria d’"imatges" amb una crítica a aquella imatge del retrovisor que es va posar en marxa fa no sé quan entre els discursos, retrets, i declaracions d’alguns polítics.

Però fa unes estones m’he trobat amb unes declaracions del sr. Alfonso Guerra que em semblen més urgents de tractar en aquest apartat. Primer perquè em preocupa que aquesta mena de discurs s’accepti sense aclariments que considero necessaris; i després perquè em va una mica bé per a encetar un detall del què pretenc una desfeta de la imatge "retrovisor" i els seus èxits mediàtics.

A saber, la bajanada de confondre mirar pel retrovisor i anar enrera. Confusió que pot ser explicaria, o seria provocadora de que declaracions com les del sr. Guerra a aquesta entrevista no les veiem clarament com un anar cap a enrera, enrera.

I no estic pensant en termes d’això que en diem fugida cap a endavant. Estic parlant en termes de crítica a l’autocomplaença morbosa dels qui anomenem "pares de la transició".

Titular: Alfonso Guerra.:
«Els polítics catalans haurien de fer un esforç per recuperar la seva imatge»

(Llegir entrevista)

Centrant-me en les declaracions de Guerra, i només en el titular, penso li hauríem de demanar uns aclariments:

(segueix)

1) Es refereix a tots els polítics catalans? O, com es desprén de les seves declaracions, només a uns quants?

2) Quan diu que "haurien de fer un esforç", com ho hem d’entendre? Com
un avis? Com una recomanació? Com un seu desig? Com una condició, per
a què?

3) A què es refereix amb ‘recuperar’?

4) De quina imatge ens està parlant? De la que té vostè? De la que s’ha
oficialitzat entre els polítics i gestors del seu cercle? De la que vostès
mateixos considerin acceptable? La que vagi bé pels seus discursos? La
que volen vendre? Aquí, la veritat és que em perdo sense solució.

Li fan nou preguntes.-
Entrant en les respostes que fa a l’entrevista, li demanaria alguna explicació:

1) Si a això que vostè anomena "esperit d’entesa dels 70s" li treu les inèrcies, les amenaces (ambdues inadmissibles ara, no?), i la confiança que es treballaria per a una democràcia seriosa; que li quedaria? Alguna entesa exportable a l’actualitat?

I, què hi té a veure aquí els abusos del PP en el seu govern en majoria absoluta?

2) Aquí he pensat que pot ser es referís a que no té problema amb la independència de Catalunya i País Basc; però que la generalització a totes les comunitats li semblaria inacceptable.

Sobre el que diu de les essències, li demanaria que situï una mica el tema. Perquè això que diu de que aleshores no es plantejà, i ara sí s’ha plantejat ho trobo imfumable.

3) Tota Espanya?
Teníem?
Una idea?
Dels dirigents polítics catalans?
Ha quedat una mica lesionada?

Per prioritats, però, li demanaria que comenci amb la explicació de què vol dir ‘seny’ en la contraposició que vostè fa seny/radicalitat. I li recomanaria no fes servir aquest terme amb tanta frivolitat. Si vol saber alguna cosa sobre el seny català, li puc recomanar algunes lectures i observacions.

Aquesta resposta em sembla especialment escandalosa. I lamentable quan diu: "amb el tripartit i tot aquest embolic que hi ha hagut, ha quedat danyada la imatge exemplar que es tenia (qui???) dels representants polítics de Catalunya".

Allò del bé per a Catalunya, i el bé per a Espanya, crec que ho podem passar. Deixem-ho per a una altra ocasió. pot ser estigui parlant de xais.

4) Si vostè li vol dir ‘imprudència’ a ser un mentider, i a la manca de respecte institucional, o a la manca de coratge i poder per a enfrontar als qui borden dins i fora de les seves files; em sembla un xic complicat, però deixem’ho.

5) Vostè creu que tota forma de convivència és bona perquè sí? O, no creu que calen unes determinades condicions de convivència? Està utilitzant ‘convivència’ com una paraula màgica? Quin és el problema en plantejar la reforma de l’Estatut? Que es veu moviment, i en el moviment els llautons? Penso que, essencialment!, vostè confon prudència i el seu gust.

6) Aquí no m’hi fico. Només espero que les seves idees polítiques no tinguin massa èxit. O, si un cas, com a coneixedor d’aquest model de transició que tant lloa; podria explicar-nos per què troba bondats en el model de representació que defensa, i l’ordenament de les cambres.

7) Aquí fem servir una expressió per a dir que algú fuig d’estudi de manera descarada: es fa el boig. I no estem fent referència a cap malaltia. Jo li tornaria a fer la pregunta. I, respecte al que diu de que "caldria portar-los al manicomi", li enviaria a fer uns estudis de psicologia, i a fer un o dos anys de pràctiques clíniques a l’entorn de malalties mentals. Vejam si aleshores respecta el què hauria de respectar.

8) Aquí també li tornaria a fer la pregunta. Però afegiria el paper del nacionalisme espanyol, i la visió que en tingui l’entrevistat. Sobre la resposta, poc a dir si no defineix una mica més els termes.

9) Sense comentaris.

Al costat de l’entrevista trobo una referència que recull aquesta frase de Alfonso Guerra:
"Donaré mitja vida perquè els nacionalistes puguin defensar les seves idees, però amb l’altra mitja faré tot el possible perquè no aconsegueixin el què volen."

Entendridor.

………………………………………

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2489381

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!