marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de febrer de 2020
0 comentaris

RENEGAT

No som aficionat als cotxes, utilitaris o de competició, raó per la qual no en sé res més que allò que veig, sent i em conten els coneguts que en saben la mar. De tota manera, de sempre m’ha cridat l’atenció la manera que tenen els fabricants de posar el llinatge als seus models. En general i sense entrar en una anàlisi precisa, n’hi ha uns que els posen noms d’ús corrent, altres inventats força eufònics; o acrònims. Abunden també els noms de llocs, ciutats o viles, i no cal posar-ne cap exemple, en no ser el model “Formentor” -per raons costalloberianes- de la marca Cupra –un acrònim- lligada a la marca Seat. N’hi ha d’altres que, en comptes de noms, hi posen sèries alfanumèriques la qual cosa els lliga hom diria que pretensiosament als noms que posen als astres que es van descobert.

I tot aquest preàmbul desvariejat per dir que avui dematí, fent la volta de rigor matinera al ca que tenim en tutela, he vist un cotxe gris molt ben plantat, gris senyor, de casa bona, que també ha cridat força l’atenció del ca. Li he vist les intencions i he frisat d’allunyar-lo de les llànties rutilants.

Ha estat en aquest moment que he vist el nom d’aquella màquina nova, per la matrícula: “Renagade”. I tot d’una he pensat que no era un bon nom per a un auto, sobretot a Mallorca, perquè per l’illa un renegat també és qui es resisteix obstinadament a obeir. De petit, ma mare se’n va fer un fart, de cridar-me renegat perquè no era consentia fàcilment a doblegar-me a les ordres maternes.

Per tant, jo desconfiaria d’aquest model de cotxe: quan es renegui a la mallorquina, l’engegareu a dida.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.