Coca de recapte

El problema català, de fet el problema espanyol, es pot resoldre amb un canvi constitucional: aquesta és la fórmula màgica que va sortir del Congrés dels Diputats espanyol en el debat de l’Estado de la Nación.

Un debat sota la denominació citada no pot anar mai bé per a Catalunya. Ja se sap que de nació, com de mare, només n’hi ha una: l’espanyola, segons les forces polítiques majoritàries que són les que tallaran sempre el bacallà en qualsevol reforma constitucional.

Si s’hi afegeix el conjunt de fets encadenats (ja des d’abans del 23-F i força més a continuació) que expressen una  reculada clamorosa en la pàtina descentralitzada, desconcentrada, autonòmica (o com li vulguin dir) de la Constitució Espanyola, i que culminen en la reforma constitucional encoberta que s’està duent a terme en aquesta legislatura pel Partit Popular, s’obtindrà la conclusió evident: es pot abandonar tota esperança que una eventual reforma constitucional resolgui favorablement cap de les reivindicacions catalanes de més autogovern i de reconeixement, amb conseqüències rellevants, de la condició de nació de Catalunya.

La metaconclusió: la poden escriure vostès mateixos perquè és també evident.