Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
A la secció “la pel·lícula de la meva vida“, d’El 9 Nou d’ahir, es va publicar el que vaig escriure sobre la que per a mi és una de les pel·lícules de la meva vida. Quan m’ho van proposar, vaig estar pensant una estona. És una secció d’aquelles que quan un la veu diu “no sé pas què contestaria jo”. Rumiant la resposta, vaig arribar a la conclusió que si n’havia de dir només una, escolliria aquesta. I així va ser. Us transcric el què vaig escriure-hi a “Vull llegir la resta de l’article“. (hi ha més)
REBEL·LIÓ A LES AULES
Un enginyer -Mark Thackery- sense feina s’enfronta al repte de donar classes a joves indisciplinats en una zona suburbial de Londres. El professor inexpert Thackeray (interpretat brillantment pel mític Sidney Poitier, primer negre en obtenir un Òscar al millor actor) pretén aconseguir girar la truita que havia enfonsat al seu mestre predecessor, batut per aquests mateixos alumnes, i accepta el repte d’ajudar a preparar els joves del grup-classe a enfrontar-se al món que es trobaran al sortir de l’institut.
No troba complicitat en la majoria de companys de professió, entra en una aula que està totalment revolta, plena d’adolescents en edat del pavo. Després d’esforçar-se i d’emprar un plantejament educatiu no gens menypreable, aconsegueix el seu propòsit tot tractant-los com a adults, no com a simples adolescents.
Aquesta pel·lícula segueix vigent als nostres dies, fent reflexionar sobre el món de l’educació, el paper dels mestres, dels pares i de la responsabilitat dels propis joves-alumnes a la societat en què vivim.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig estar de sort que surtís publicat en un dia com el d’ahir, després d’unes jornades intenses en el món educatiu (primari, secundari i universitari”.
El títol de la pel·lícula, com dèia, segueix vigent als nostres dies tot i haver-se realitzat als anys 60.