Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

17 de setembre de 2011
0 comentaris

PEGO

     Situat a l’extrem nord de l’anomenada província de València. El relleu del terme, juntament amb el de l’Adsúbia, presenta la forma d’una ferradura oberta cap al nord-oest i tancada a l’interior pels monts d’Ebo; pel nord es troba la serra de Mostalla i pel sud la de Segària. El sector dedicat al conreu és quelcom més de la meitat del terme. Els cítrics és el principal conreu, seguit de les oliveres, garroferes i vinya. Hi hagué un temps que el conreu de l’arròs ocupà una gran atenció, avui pràcticament abandonat. Estancat el moviment demogràfic de Pego, a partir de la segona meitat de la passada centúria s’ha anat experimentat un notable augment de població, en gran part gràcies a la industrialització amb l’establiment de fàbriques de joguines, confecció i materials de construcció. La vila es troba situada sobre un pujol en mig de la vall. Actualment té uns 12.000 habitants. Pertany a l’arxiprestat de la Preciosíssima Sang.

     Des de la més remota antiguitat estigué habitat aquest terme. S’hi han trobat vestigis arqueològics de les èpoques ibèrica, romana i grega, inclús monedes imperials. Durant la presència dels musulmans el poble de Pego pertanyé a Dénia. El rei Jaume I l’ocupà el 1244. El 1262 es va crear la baronia de Pego, el rei Pere el Gran el repoblà amb gents procedents de Barcelona. El 1300 la baronia de Pego passà a Constança d’Aragó. el 1307 l’heretà la reina Blanca d’Aragó. Posteriorment la va possseir la família Cardona i posteriorment els Vilanova, Centelles, els ducs de Gandia, Benavente i Osuna. En la guerra de successió rebé del rei Felip V el títol de “Muy Noble Villa”, al mateix temps que foren destruïdes les murades i les 16 torres que la jalonaren.

     El temple parroquial, dedicat al misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu, és capaç i vistós, d’estil toscà. Es comença a construir el 1614 i posteriorment s’amplia. El canpanar es construeix el 1700. Existeix un retaule medieval, que va pertànyer a la primitiva església i un Crist del segle XV, obra de Forment. El 28 de desembre de 1953 es crea la parròquia de la Sagrada Família, ubicada al convent dels religiosos franciscans. És patró de la vila l’ECCE-HOMO, artística talla del segle XVI, que es venera en una capella, amb una rotonda octogonal, amb artístics altars i majetuosa cúpula, construïda el 1759, segons els projecte del franciscà Francesc Cabezas. 

     PD: Dedique aquest apunt a quatre amics i ex.companys de treball, nacuts a Pego, Elvirai Joan, Toni i Roser. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.