Nit, desperta, sortim a voltar pels carrers encesos pel vent. Nit, penetra’m pel cor, fes-me sofrir davant la immensitat dels carrers. Per la meua banda, deixaré que l’evolució del temps es torne desfavorable i les forces m’abandonen. Ah, dolça lluita. Dolça solitud que em pararàs lo llit amb vistes al mar. Quina barbaritat, quina barbaritat, quina barbaritat. No és això el que vaig preveure, però és més del que podia desitjar. Ah, brisa, fredor, hivern. Ah, moixó que aviat abandonaràs el niu i em retornaràs l’esperança. Patró, alcem les veles? Al mes de gener tindrem bones notícies, Patró. Les properes setmanes, si creieu, Patró, potser mos alliberaran. No perdeu la prudència. És l’hora de ser valents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!