Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de juny de 2011
0 comentaris

ONDARA

     Municipi situat en la ribera del riu Girona. El seu relleu el constitueix una fèrtil plana, accidentat tan sols per l’oest per on penetren les estribacions de la serra Segària. Les altituds d’aquest terme apenes superen els 400 metres. Travessen el terme el riu Girona, que ho fa de sud a nord i el riu Verd o de l’Alberca i el barranc de la Fusta. La major part del seu territori està dedicat al conreu de la vinya, els ametllers, les hortalisses i els tarongers. En menor proporció es conreen també garroferes, cereals i oliveres. Des fa un poc més de mig segle Ondara ha experimentat una notable industrialització, que juntament amb l’afluència del turisme per la proximitat amb la costa i el privilegiat clima, han motivat un increnent de la població. El nucli urbà es troba al costat dret del riu Girona i és travessat pel riu de l’Alberca. Actualmebnt té uns 6.000 habitants. La parròquia està dedicada a Santa Anna i pertany a l’Arxiprestat de la Preciosíssima Sang.

     En temps dels romans, per la seua proximitat amb Dénia, degueren existir en aquest terme algunes viles d’esbarjo, a jutjar pels monuments epigràfics trobats. Quan la fundació del Regne era una alqueria àrab, el rei Jaume I la lliurà a Berenguer de Pao el 1244. Ostentaren el seu senyoriu la família Cardona, els marquesos de Guadalest, els marquesos de Mendoza i darrerament els d’Alzira. Formà part del marquesat de Dénia. A principi del segle XVII tenia 120 cases de moriscos i 3O de cristians vells.  Amb l’expulsió dels primers quedà pràcticament despoblada, la seua repoblació es va realitzar paulatinament. El rei Felip V li concedí el títol de vila. Entre els edificis mereix destacar-se la plaça de bous, inaugurada el 1901 i reconstruïda el 1957.

     En un principi, pel que fa a l’aspecte eclesiàstic depengué de Dénia, de la qual es va desmembrar el 1544 per tal d’erigir-se en parròquia independent amb els annexos de Benidoleig i Pamis, aquest darrer encara avui en forma part. Té una ermita, on es venera la imatge del Crist de l’Agonia, a qui se li professa gran devoció.Se celebren festes patronals a la Mare de Déu de la Soledat que es procura fer coincidir amb la Pentecosta. Entre el 21 i el 26 de juliol  es festeja Santa Anna i Sant Jaume; i entre el 18 de novembre i el 2 de desembre se celebren festes i fira de tardor.
 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.