Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

3 de gener de 2010
2 comentaris

“Nación sólo hay una” i l’atzucac estatutari

Espanya no acceptarà que Catalunya sigui nació ni de preàmbul, que ja és trist. El degoteig de filtracions periodístiques de la sentència del Constitucional a través de mitjans afins al socialisme espanyol o rotatius editats a Barcelona és un camí tortuós. Per acabar-ho de rematar, Zapatero ens va advertir que la sentència no satisfaria tothom, és a dir, que insatisfarà totes les parts. O sigui, que la sentència i el maleït Estatut aprofundiran en el divorci entre Espanya i Catalunya. Potser serà aquesta l’única bondat de l’Estatut. Haurà servit per demostrar als catalans l’escàs marge de maniobra que permet l’Estat espanyol. Mentre tot quedava supeditat a l’esperit de la transició i les seves fosques coordenades, aquí pau i després glòria. Mentre el guia del lent viatge per aquestes coordenades es deia Pujol, imperava la tranquil·litat. Però la vida és moviment. També la vida dels pobles. I la transició espanyola queda massa lluny per a la majoria de catalans. I Pujol està enretirat. Arribats a aquest punt, doncs, què pensen fer els partits catalans que han dut el país fins a aquest atzucac? Perquè no es pot continuar negant l’evidència. Això de l’Estatut ha estat un fracàs rotund. No només per les vergonyoses retallades pactades en el seu moment a La Moncloa i al Congrés, sinó perquè la sentència dirà el que dirà (quan Zapatero adverteix espereu-vos el pitjor!) i la voluntat del govern espanyol en el seu exquisit compliment és dubtosa, com sempre.

Tot això per no parlar de l’autoamputació catalana habitual. L’Estatut reconeix una divisió administrativa pròpia per a Catalunya, però, no obstant, els mateixos partits que van aprovar aquesta reforma estatutària posen pals a les rodes. Parlo de les vegueries com a exemple fresc, no pas l’únic. És el món al revés. Els partits que van demanar el sí a l’Estatut no sempre el volen complir ni tan sols quan només depèn d’ells. Quan l’Estat espanyol els fa la feina bruta, que forma part del guió, aquí no ha passat res i mirem cap a l’altra banda. Mentrestant, el partit que va votar no a l’Estatut i els votants que havent votat no en el referèndum pertanyen a un altre partit (que algun n’hi deu haver) han de pedalar tot allò que no pedalen els guapos del sí. Aquesta és la gran perversió de l’atzucac estatutari. El defensen més íntegrament els que no el van votar des d’opcions sobiranistes que no pas aquells que alegrement van dir sí pensant-se que: a) Espanya l’acceptaria tal qual, b) Espanya el retallaria poc, c) Espanya el retallaria prou però tant se m’enfot, o d) Toca votar que sí, perquè votar no és fer-li el joc al PP.

Davant dels pitjors auguris per a la mala salut estatutària, què pensen fer els que van demanar el sí? Montilla ha dit que la via és Estatut o “falses dreceres”. Mas diu que el seu programa electoral inclourà el dret a decidir en funció de la sentència de l’Estatut. Tot gira a l’entorn de l’Estatut. Esperem que tinguin pla B.

  1. El que voldria saber és qui, com i per què va filtrant aquests globus sonda sobre la sentència. A mi la sentència me la rebufa, però crec que ajudaria a desacreditar encara més el tinglado aquest del TC sabent com els jutges van filtrant les deliberacions a veure què en pensa la gent. És kafkià.

  2. Es el PP que ens ha portat a aquesta situació, ells son els artífecs de la destrucció d’ Espanya,com sempre a la història,aquesta ideologia destructiva sempre ha fet això,destruïr Espanya , empobrir-la i arruinar-la,Espanya no havia tingur un progrés econòmic mai tan gran com en els últins 30 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!