Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de febrer de 2011
0 comentaris

MONTESA

     Situat en la comarca de la Costera, en la vall del mateix nom de Montesa. El relleu el constitueix una ampla vall recorreguda pel riu Canyoles de sud-oest a nord-oest i limitat en la part septentrional per una ramificació de la serra d’Énguera. Les terres de conreu comprenen un terç del total del terme. Existeixen unes 1.258 hectàrees de secà, dedicades a oliveres, vinya i garroferes, i unes 445 de regadiu, dedicades a cítrics. La resta del terme està sense conrear i el formen algunes pinedes i mont baix. La base de l’economia és l’agricultura. El poble es troba situat en el vessant meridional del turó on es troba el castell, un dels més importants de l’antic Regne de València, que ha protagonitzat la història de la població. Actualment té uns 1.500 habitants. La parròquia té per titular l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de Gràcia. 

     Existeixen vestigis d’haver estat el terme de Montesa habitat en els temps dels ibers i romans. Tingué importància en l’època àrab. Durant la conquesta cristiana ocupà una situació fronterera. En capitular els àrabs de Xàtiva i lliurar al rei Jaume I els dos castells de Xàtiva es refugiaren en el castell de Montesa, acabdillats per Al-Azraq, i presentaren resistència a l’exèrcit cristià. Sotmesos pel Rei Conqueridor, a la fi de la seua vida tornaren a revoltar-s’hi i foren finalment derrotats. El 16 d’agosty de 1289 el rei Alfons I concedí a la vila carta de repoblació. Pertanyé a la Corona monàstic-militar de Montesa, i substituí el suprimit orde del Temple, i li concedí la vila i castell com a seu. Assolí gran preponderància, reflectida encara en l’Edat Moderna. Fou capital d’una de les Governacions en què estigué dividit l’antic Regne. Sofrí els efectes de diversos terratrèmols. El que sofrí el 23 de març de 1748 destruí completament el castell, l’Església i totes les dependències, moriren el prior i diversos membres de l’esmentat orde militar, cosa que dugué l’ocàs d’aquest institució.

     L’actual temple parroquial és d’una sola nau, de pedra de carreus, i s’hi observa la data de 1702 en la façana. L’altar major tot dorat, amb columnes salomòniques ocupa tot el frontis i s’hi venera la Mare de Déu del Castell. Es conserven diverses taules medievals, algunes joies, una Vera-Creu de plata, la creu processional i un calze.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.