El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Ministeri de Ciència i Innovació
A Madrid ho intenten per primera vegada: aplegar les competències de recerca, desenvolupament i, això és l’original, ensenyament superior (aquestes competències no les tenia el fallit Ministeri de Ciència i Tecnologia d’Aznar). El nou govern Zapatero farà un experiment que ha funcionat bé en països del nord d’Europa i se separa de la fórmula clàssica (un ministeri d’educació amb competències en recerca) o dels experiments amb gasosa de Montilla (el súper-conseller Huguet manegant comerç, turisme, empresa, univeristats, recerca… i deixant desateses un munt de coses) i que, ai, també patim a València. Per cert, algú se’n recorda de l’enyorat DURSI?
Les úniques crítiques que he sentit fins ara s’han centrat en la persona triada i el fet que potser no coneix prou la problemàtica universitària. Per a començar, a mi ja em va bé que hagen nomenat una professional amb el perfil de la Cristina Garmendia: es va formar en un dels ambients científics més excel·lents de la península (al laboratori de la Margarita Salas al Centro de Biología Molecular del CSIC i la UAM), va començar les seues aventures empresarials, fins ara exitoses, al Centro Nacional de Biotecnología del CSIC i encetà una trajectòria remarcable en la indústria biotecnològica.
La seua carrera biotecnològica té un sòlid fonament en una investigació bàsica (la tesi la va fer en els mecanismes de replicació d’un fosc bacteriòfag que ha proporcionat no poques sorpreses a la ciència). Ara caldrà esperar a veure quin equip configura en el segon i tercer esglaó per donar la credibilitat al nou model. Jo almenys confie en que, atesa la seua trajectòria des de la recerca fonamental a l’aplicació industrial, done suport tant a la investigació bàsica com a l’aplicada. Altrament seria un error difícil d’encaixar en la seua singular biografia professional.
La biomedicina, àmbit d’actuació de les empreses creades per Garmendia, té amb ella i amb Bernat Sòria, dos puntals forts en el nou govern. Això és, deixem-ho dit, molt esperançador per a la salut futura de tots els ciutadans.
Actualització del 15 d’abril.
El Consell de Ministres d’ahir nomenava Carlos Martínez (fins ara President del CSIC) com a nou Secretari d’Estat de Recerca. Val a dir que Martínez, un immunòleg de prestigi, ha estat company d’aventures empresarials de la ministra Garmendia i que els uneix una gran sintonia. D’altra banda, circulen els rumors en favor de Màrius Rubiralta, l’actual rector de la UB, com a Secretari d’Estat d’Universitats… Això acabaria de configurar una cúpula molt brillant en el nou Ministeri de ciència i innovació.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’innovació i investigació o la ineficiència del sistema burocratic, corporativista respecte l’inversió. Prioritzar la quantitat sobre la qualitat sense ajustar les necessitats i les demandes reals dels nostres sistemes productius.