El silenci d’aquesta nit,
vigília del darrer comiat,
la barra de sempre.
Dia de convit, amic.
Mos beurem la ratafia,
la cervesa de blat,
la cervesa negra,
la lluna plena.
Diumenge de Ressurrecció.
Escoltem els Doors,
diem bona nit als que marxen
perquè natros ací mos quedem,
a la barra de sempre.
Dia de convidar, amics,
cervesa negra i ratafia.
Sona ‘Whishful sinful’
i ara sé que la nit no acabarà
quan abandonem la barra
perquè la tempesta de la tardor
no es va endur la llum de la lluna
surant com una boia
al mar del Marjal.
Deixaré reposar el meu cos
a baix del cel
i damunt la cala de la Margarida.
Vull sentir la meua fe
brotar per damunt de la tristesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!