Jutge Vidal, això li passa per ser espanyol. I ser espanyol comença a fer molta por.
No perdré el temps –#totssomsantiagovidal- en esquinçar-me les vestidures ni entrar en els aiaiai-uiuiui dels tertulians nostrats. Ni tampoc m’esquinçaré les vestidures per la indignació que, de ben segur, expressarà la caverna, que considerarà que tres anys són pocs i que Vidal mereixia com a mínim la foguera.
No cal buscar raons ni arguments. Tenim el que tenim i som on som.
La realitat és tossuda: els catalans som espanyols, i el Regne d’Espanya fa temps que ha entrat en una sagnant follia destructora dels minsos resultats que havia donat de si la transició espanyola.
Ens cal, definitivament, canviar el marc mental del qual encara no ens hem deslliurat i ens fa ser mesells. Encara ens mirem les coses parlant del Regne d’Espanya. En fer-ho, demostrem que no hem “desconnectat”, com diuen alguns que ja han fet. No és cert, o no ens indignariem ara mateix per la sentència de Santiago Vidal (independentment de la situació personal i laboral del jutge, és clar). El fet és que les agressions del Regne d’Espanya ens afecten, i molt.
Tenim una tasca urgent i precisa: deconstruir l’autonomia per construir un estat. Això és quelcom més profund que fer una llei o votar en unes eleccions. Per deconstruir l’autonomia cal una actitud íntima que encara no hem assolit. No ho poden fer –només- els polítics. No ho poden fer –només- els experts. Ho hem de fer tots i cadascun de nosaltres.
Avui, després de la sentència contra Santiago Vidal, fa més por ser espanyol que ahir, després de la sentència del TC contra la llei de consultes. I demà, després del consell dels ministres espanyols, molt em temo que encara farà més por que avui.
Sortim als carrers i a les places, però sisplau, deixem de fer-ho per protestar. Omplim les places, però que sigui per discutir, entre tots, els país que és urgent construir i posar en marxa.
Tinguem-ho clar: això que ens passa és perquè som espanyols.
I bé, doncs, deixem de ser-ho d’una vegada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És cert. Cal canviar el registre. No ens ha d’estranyar res del que vingui d’Espanya. És el que ha de venir, no pot ser d’altra manera. Com diu una amiga meva, of course. Cal que ens mentalitzem i comencem a pensar per construir nosaltres el nou país. Caldria que les institucions i l’anomenada societat civil comences a debatre i aprofundir el país que volem construir. Hi ha prou continguts generals com per què es pugui definir. Un cop aconseguits, ja vindran els partits amb les seves especificitats programàtiques per acabar de triar. Però d’entrada hi ha un ampli ventall de temes generals a definir. I és necessari fer-ho ara ja.
La veritat sigui dita amics meus, hi es que es molt dificil entrà an aqui a Catalunya als guettos espanyols com son les barriadas de las ciutats en buscà el vot independentista. Tote aquesta gent benvinguda, tenen el seu pensament hi el seu cor molt hi molt espanyol, la veritat que vec molt dificil el vot independentista.