Juliol
El mes que ens permetem imposar-nos d’imaginar una pausa per endreçar els calaixos, revisar les carpetes, llençar papers.
[…]
Avui m’hi he posat amb coratge, i de sota el fons d’un fons de quaderns i sobres i dossiers he trobat uns textos que algun estudiant m’havia fet arribar qui sap quants mesos fa, o anys, perquè els llegís i n’hi fes un comentari.
He tingut la temptació de dedicar-hi una estona, intensa, i escriure-li. Però he frenat. De fet, aquell brot de diligència només dissimulava la mala consciència provocada pel descuit, pel silenci.
I m’he dit: Si no li he de dir res que valgui molt la pena, si el seu text no s’ho val molt i molt, quines ganes despertar-li expectatives amb un missatge extemporani, i probablement frustrar-les de seguida.
Aleshores he obert una pila nova, a mig camí entre els temes pendents, els temes resolts i la paperera. Demà decidiré què faig amb el treball de l’antic estudiant. O demà passat.