De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

7 d'agost de 2013
Sense categoria
6 comentaris

“Fill de puta, havies de ser català?” Trotski, Mercader… i Dutrem.

Perdoneu-me un títol tan sonor, però el contingut de la nota bé s’ho val. Almenys, jo n’estic convençut. El dia 7 de març de 2010, un diumenge, vam anar a Núria amb tota una colla de l’Escola Montserrat, de Sarrià de Ter. Mentre els nanos esquiaven i entre bola de neu i bola de neu, vaig anar a comprar el diari a la zona comercial de l’estació d’hivern. La Vanguardia, que aleshores encara sortia només en castellà. Un reportatge de Joaquim Ibarz, des de Mèxic, em va cridar tant l’atenció que encara el conservo retallat, entre papers. No em va faltar temps, de tornada a casa, per posar-me davant del teclat i confegir aquesta noteta per al bloc, per al meu estimat bloc. Podeu fer clic a l’enllaç.

L’escrit d’Ibarz parlava de l’assassinat a Mèxic, el 20 d’agost de 1940, de Lev Trotski a les mans del català Ramon Mercader. Hi apareixia una figura que també m’era familiar, un altre català, el doctor Wenceslau Dutrem, personatge present a l’obra poètica satírica de Josep Maria de Sagarra. En aquell moment tenia molt fresc i a l’abast de la mà el recull que Lluís Permanyer va publicar a Edicions La Campana.

Anit, tres anys i mig més tard, va picar a aquesta porta cibernètica  un senyor que es diu Piero Brigneti Dutrem, del qual no conec altra circumstància que presentar-se com a nebot del doctor Wenceslau Dutrem Dominguez, el que va atendre en primera instància el Trotski ferit de mort  a Mèxic. Em fa unes puntualitzacions valuosíssimes que m’apressaré a deixar anotades aquí, ipso-facto. El senyor Piero Brigneti Dutrem és nét d’un altre Wenceslau Dutrem, Wenceslau Dutrem Solanich, farmacèutic de Barcelona que fou el creador del famós fàrmac Erotyl glosat per Sagarra.

Amb una imperdonable falta de rigor, sense encomanar-me a ningú, vaig tirar pel dret i vaig suposar que el doctor Wenceslau Dutrem era el mateix personatge que el farmacèutic Wenceslau Dutrem. Per culpa de la precipitació i de documentar-me poc vaig saltar-me una generació a la brava. Gràcies a l’aportació del senyor Brigneti, aquesta llacuna pot ser resolta i aquestes línies haurien de servir per reparar un supòsit que vaig donar per suposat i vaig escriure a raig.

Em permeto reproduir textualment el comentari que el senyor Brigneti va fer ahir mateix a la nota al bloc. En recomano la lectura, ja que és una font de primera mà i les interioritats que hi explica no surten als llibres d’història.

  • Antes que nada disculpa si te escribo en castellano pero me es mas facil que en Catalá (el parlo be, pero escric fatal).
    No se de donde provienen tus fuentes pero querria hacerte algunas aclaraciones.
    Yo soy Piero Brigneti Dutrem, sobrino de Wneceslao Dutrem Dominguez (el medico de Trotski) y nieto de Wenceslao Dutrem Solanich (Porpietario de las farmacias y laboratorio de Barcelona, inventor del Erotyl)
    Adjunto la verison personal de mi tio, me lo relato en vrias ocasiones.
    Tras el atentado fue para la casa de Trotski als saber el hecho (yo ignoraba los pormenores que tu explicas anteriores a la visita de mi tio). Mi tio conocio a Mercader, que se hacia llamar por otro nombre, en casa de Tortski, le fue presentado como Canadiense, novio de la secretaria de Trotski, mi tio hablaba perfectamente frances ya que estuvo en Paris un par de años antes de emigrar a Mexico con toda la familia, mis abuelos, mi madre y su marido Albert Colominas, mi tio Wenceslao con su esposa y mi tio Eliseo con su esposa.
    Nunca supo que Mercader estuviese usando identidad falsa, siempre se hablaron en Frances. Cuando mi tio le vio preso en casa de Trostski, Mercader se dirigio a el por primera vez en catalan diciendo “Dr. Dutrem Ajudim” mi tio, ante la sorpresa le respondio “Fill de puta, habias de ser catala?”
    Mi tio acompaño a Trotski en la ambulancia hasta el hospital en donde habia convocado a dos cirujanos conocidos suyos que ya tenian el quirofono listo para realizar una operacion, en concreto me tio me hablo de una trepanacion que con bastantes posibilidades podria haber salvado la vida de Troski. Mi tio me explico que cuando llegaron estaban en quirofono dos personajes de la Embajada Americana que ordenaron no efectuar la operacion. Mi tio y los cirujanos discutieron la decision pero no pudieron hacer nada. Esas personas tenian plena autoridad.

    Quedo a su disosicion para cualquier aclaracion ulterior. Atentamente
    Piero Brigneti Dutrem

    Naturalment, la presència d’aquest dos personatges de la diplomàcia americana al quiròfan obre una via d’investigació inèdita. Ves a saber qui hi va haver, verament, al darrere de la mort de Trotski!

    Estic meravellat de la potència d’aquests artefactes: qui m’havia de dir a mi, tornant de Núria, que una noteta feta a partir d’un retall de diari i amb certa vocació de conyeta acabés donant lloc a una història apassionant. I és que, no us ho perdeu, pel material que el generós senyor Brigneti m’ha fet a mans, a banda del seu comentari, sembla que el farmacèutic Dutrem (també ex-capellà, barber i anarquista, pel que sembla), el de l’Erotyl, era un personatge que es portava l’oli. 

    Prometo seguir informant, prèvia  lectura atenta de tots els papers que vagi aplegant. Papers que fins ara són electrònics. El retall del diari, plegat en quatre parts, el tinc posat de punt de llibre als Poemes satírics de Sagarra, recull de Permanyer. I ben endreçat.
  2. Una tía meva, exiliada a Méxic des de 1939, em va explicar cap l’any 1980 que, un altre català exiliat (advocat o metge, no recordo) per raons profesionals va visitar la presó acompanyat pel policia mexicà (Quirós ?) que havia investigat (sense èxit) la vertadera personalitat de l’assasí de Trotski, el belga Jacques Mornard. Sembla ser que van sentir una veu que taralejava una cançó molt catalana (podria ser “La lluna, la pruna”, “Escarbat, bum, bum” o semblant). Li va dir: “No sabia que tinguèssiu presoners catalans” i el policía li respongué “No, no es català, es el belga que va matar en Trotsky”. El català no poguè reprimir-se i postil·là: “Imposible. És català. Aquesta cançó només pot coneixer-la un català. Es una cançó de bresol molt familiar”. El policia va reprendre la investigació a Barcelona fins aconseguir trobar l’entrellat.

    Tinc la sensació (ah, aquesta memòria) d’haver llegit una història semblant en alguna revista catalana (potser Sàpiens). Tanmateix, les narracions de la meva tía sobre l’exili i el grup d’exiliats catalans a Mèxic em mereixen tota la confiança del món.

    Amb salutacions cordials,

    Jordi Puente

    Respon

  4. No recordo si era nét o besnét. Tampoc recordo el seu nom. Només recordo que em va dir que el seu avi (o besavi) havia estat el metge d’en Trostky a Mèxic. És un noi que ara tindrà uns 20 anys (el curs 2015-16 feia 4t d’ESO a l’Institut de Celrà).

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!