Oi?

Gràcies a l’assenyada rauxa de Biel Mesquida, no seré l’últim que fa els deures que m’ha imposat, fatalment, l’amistat de Jaume Subirana. Em demana un meme i, amb la mateixa alegria que tants centenars de blocaires atrapats per la cadena, alegrement aliens a la naturalesa del concepte -gràcies, pensador, per l’enllaç-, m’hi poso.
[…]

A l’atzar, deu àlbums de la meva col·lecció
Qualsevol de Leonard Cohen, o Field Commander Cohen: Tour of 1979, que en té una mica de tots.
Qualsevol de Bob Dylan, i ininterrompudament Blood on the tracks.
Sempre, Dioptria de Pau Riba.
Sempre, Coral romput d’Ovidi Montllor.
De Jacques Brel, el disc de 1977, núvols sobre cel, reeditat en cd amb el títol de l’última cançó, Les marquises.
Qualsevol Llach fins a Verges 50.
Tot Raimon.
Les Reveries de Paolo Conte, o l’homenatge de Caetano Veloso a Federico Fellini i Giulieta Masina.
Ara no sé si agafar a la dreta el primer volum d’Auterretratos, a l’esquerra el Descartes de Silvio Rodríguez o aquest que hi ha al mig, Les claus de sal de Gerard Quintana, o el de sobre, la impecable Vita nuova de Toti Soler.
I tampoc em queda lloc per a
Land de Patti Smith, ni per triar entre les dues Variacions Goldberg de Glenn Gould, les Gimnopèdies o La flauta màgica.
Però sé que també en tindria les mans plenes si n’hagués pogut agafar, a l’atzar?, el doble.

Discos que em fa vergonya trobar buscant la resposta al punt anterior
Ara no en veig. Potser perquè si m’avergonyien els he arraconat prou per no trobar-los.

Quantitat total de música baixada al meu ordinador
No n’hi tinc. La que compro on line, i en compro cada mes, l’estampo sempre en cedés.

L’últim cd que he comprat
En vaig comprar tres fa pocs dies, The Delivery man d’Elvis Costello, Devils & Dust de Bruce Springsteen i l’excepcional Bloc de lírica dura de Víctor Bocanegra. Però aviat hi hauré de tornar: mai no trobo ben bé el que busco.

Cançons que escolto molt i que signifiquen molt per a mi
Posem-n’hi cinc, com ara “Bird on the wire” de Cohen, “Es fa llarg esperar” fins i tot cantada per la Maria del Mar i el Quico, “Tears on heaven” de Clapton, “La presó de Nàpols” d’Uc o “L’anno che verrà” de Lucio Dalla. O cinc més, com ara l’obertura del Tannhäuser, o el “Dalla sua pace” del Don Giovanni, el “Veles e vents” del Raimon, “Candy Says” de Lou Reed estremidorament interpretada per Antony a
Animal Serenade o el “Bolero” de la Catedral del Sisa. O cinc més…

Llibres que llegeixo durant l’any
No sabria dir-ne la xifra. De fet, llegir llegir, i quedar-me amb ganes de rellegir-los, en llegeixo pocs. De pressa i instrumentalment, massa, posem-ne un o dos per setmana. I n’abandono més.

Llibreria o biblioteca
Sóc un defensor convençut de la biblioteca pública, però en realitat em perdo quan entro en una llibreria. I a la pràctica em costa allunyar-me de les prestatgeries de casa.

Últim llibre comprat
Em sembla que els últims que vaig comprar, la setmana passada, van ser El culte a l’emoció de Michel Lacroix a La Campana, la recent Poesía completa de Dylan Thomas a Visor, el Buirac d’Armand Obiols recuperat per la Fundació la Mirada i algun altre que prefereixo no dir.

Últim llibre llegit
Acabo d’acabar, després d’una lectura tan trencada com ho és el mateix text, Tristano es mor d’Antonio Tabucchi.

Llibres que llegeixo aquests dies
Tinc oberts al costat del llit, entre d’altres, Els exclosos d’Elfriede Jelinek, París no se acaba nunca d’Enrique Vila-Matas, La velocidad de la luz de Javier Cercas, un parell de coses de John Ashbery, Vida i aventures del cavaller valencià don Pero Maça de Martí de Riquer, Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn de Quim Monzó, El poder de Tolstoi, les Cròniques de Bob Dylan, El món en jocs d’Oriol Comas, Un dol observat de C.S. Lewis. I vaig fent.

Cinc llibres que m’han marcat d’alguna manera
D’alguna manera, i sense precisar de quina, El meravellós viatge de Nils Holgerson a través de Suècia de Selma Lagerlöf, Els mots de Sartre, els Poemes de l’Alquimista de Palau i Fabre, Les relacions perilloses de Laclos i L’ofici de viure de Pavese.

Cinc persones a qui vulgui passar aquest meme
La majoria dels que tenen blog ja l’han penjat. Però si algú vol fer-lo i busca qui l’hi demani, que ho doni per fet.