Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de març de 2009
3 comentaris

Discriminació a l’estat espanyol

Sant Josep i Santa Sibil.la
Felicitats a totes i tots els Joseps, Josepes, Peps…

1979: Constitució dels primers Ajuntaments democràtics.

Festa dels Júniors de Sant Josep a Ontinyent.

Amnistia Internacional va presentar l’any passat l’estudi “España: entre la desgana i la invisibilidad política del Estado español en la lucha contra el racismo”. En aquest estudi situava el nostre estat a la cua europea en la lluita contra la xenofòbia i denunciava que els poders polítics no feien res al respecte.

Això vol dir no sols que els “españoles” som racistes (d’un 8% hem passat al 32% en una dècada els que admeten que són hostils als immigrants),  sinó que els polítics, el Govern, i sobretot, la Justícia aconsegueixen amb la seua manca d’interés que el racisme esdevinga un problema invisible. I així Esteben Beltran, director d’AI d’España, feia caure en el compte que les paraules “racisme o xenofòbia” no van ser dites en el debat d’investidura de JLRZ de l’any passat.

Tenim 10 dectectors de la situació de la discriminiació a l’Estat:

1. Problema? La immigració és el tercer maldecap dels españols, segons el CIS, però sols un escàs 0,7% percep el racisme com un problema.


2. Prejudicis. Sis de cada 10 espanyols associen la delinqüència amb la immigració.


3. Hostilitat. El percentatge d’espanyols hostils cap als immigrants s’ha incrementat des del 8% (1997) al 32% (200). 


4. Grups Ultres. Entre 11.000 i 15.000 ciutadans pertanyen a associacions racistes a l’Estat. Cada vegada hi ha més publicacions i webs xenòfobes o antisemites.


5. Milers d’atacs. Els grups racistes protagonitzaren en 2006 més de 4.000 agressions contra xiquetes estrangeres, immigrants, indigents, homosexuals o prostitutes.


6. Poques denúncies. De 612 casos de discriminació analitzats, en el 80% no es va presentar denúncia. En els que sí que n’hi hagué, en cap la sentència fou favorable a la víctima.


7. Agreujant “fantasma”. Entre 1996 i 2005, sols en sis casos els tribunals apliquen l’agreujant per motius racistes.


8. Cap sanció. L’Agència de Drets Fonamentals de la UE no trobà en 2006 cap sanció a l’Estat per discriminació ètnica.


9. Sende organismes. L’Estat no ha posat en marxa un organisme “nacional” de lluita contra la discriminació ètnica. 


10. Tràfic de blanques. L’Estat és un dels 10 països de la UE amb més casos d’explotació sexual a dones i xiquetes estrangeres.


Aquestes actituds de la nostra societat es comprenen des de la desinformació, ignorància, manipulació de la realitat, interessos creats, insolidaritat, egoisme d’un sector de la societat front a la població estrangera i que troben ressò de publicitat gratuïta als mitjans de comunicació, amb una lamentable permisivitat d’algunes autoritats judicials i policials. 

No tenim solucions màgiques per al racisme, però és de vital importància reduir els estereotips, prejudicis i generalitzacions que sustenten el racisme i la discriminació ètnica i arbritar modes de convivència quotidiana que faciliten el contacte freqüent i repetit en un context plural i canviant com el nostre. 

PD: Per tal de redactar aquest apunt he fet servir dades i textos d’AI i d’algun
“paperet” arribat a les mans.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I miren mal els emigrants quan els veuen treballant bona cosa mentre que els espanyols és veu aturada, sense recurs suficients i amb una profuna crisis econòmica.

  2. Després de la nostra conversa telefònica faça el favor d’adreçar-se a ARCHILETTERS.

    PS: eres poc bandarra tu!, d’haver-me eliminat en el teu bloc totalment. Ara que ja estic reconstituït, la tens clara amic!

    Rep una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.