Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

13 d'abril de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Dictadura

La dictadura i la misèria en temps de postguerra són un brou de cultiu molt ric per a tota mena d’abusos, de vegades consentits per força i altres cops com a resultat de l’exercici de la força, de l’abús.

Encara he pogut escoltar aquests dies que el que convindria a Espanya és un Franco, un dictador, per inversemblant que sigui. Fins i tot, amb l’argument que si hi ha seguretat social i aigua a les cases és gràcies al general colpista.

 

Aquests dies, està d’actualitat el robatori d’infants en el primer franquisme. Repugna a la consciència que tals fets poguessin arribar a ocórrer. Se sap que en les dictadures de Sud-Amèrica varen passar fets similars.

 

Persones suposadament benpensants podien ser-ne col·laboradores necessàries, sota el pretext que era el millor per al nen o per a la nació. Abominable.

 

Amb el temps tot, o molta cosa, s’acaba sabent i el que es coneix no és res més que la misèria absoluta d’una societat destruïda on l’abús de poder quedava impune.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!