Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

9 de febrer de 2007
5 comentaris

Dictadors, aparheid, Losantos, Kelme i Aznar

I dura i dura, el tema de l?Oleguer. Avui en Partal escriu un article excel·lent sobre esportistes que han desafiat el poder. Hi surten noms com Socrates, Muhammad Ali, Caszely, Ramsamy… gent que es va haver d?enfrontar a dictadures, aparheids o allistaments obligatoris. I en mig d?aquests casos hi apareix el linxament a l?Oleguer en un estat que s?autoanomena democràtic i què, en el cas del futbolista blaugrana, està entrant a la història al costat dels règims dictatorials brasilers, xilens o sud-africans.

La darrera notícia és que l?Oleguer ja no portarà Kelme. I probablement els seus peus ho agrairan. Aquesta marca en qüestió, des que va deixar de fabricar les Kelme Villacampa ?que eren les botes que volíem els nens que no podíem aspirar a les Nike Jordan o a unes Converse com les del ?Magic? o en Larry Bird- ha anat en clara decadència. Més des d?avui, que l?infame Losantos ha dit que s?aniria a comprar un xandall d?aquesta casa de roba esportiva.

I per rematar-ho (confio en no haver d?escriure més sobre el tema) un parell d?apunts. Ahir a la nit, a El Larguero, debatien sobre el cas. A l?enquesta que van fer al seu web més del 50% deien que en cap cas els havia molestat l?opinió de l?Oleguer i, entre els tres mails que van llegir, dos madridistes aplaudien que un jugador de futbol es mulli tot i no estar-hi d?acord. I aquest matí, la Natza Ferrer feia una reflexió molt interessant a la tertúlia de la ràdio: portem dies parlant ?o linxant- de l?opinió d?un futbolista, la mateixa setmana que l?Aznar ha dit, amb tota la barra, que no hi ha armes de destrucció massiva a l?Iraq. Centenars de milers de morts ventilats amb una frase de xulo putas.

Fan falta molts més articles com el de l’Oleguer.

  1. Com els catalans no anàvem a defensar la llibertat d’un assasí de 25 persones? Va destrosar 25 famílies, però eren famílies de fora, què no tenen cap valor. Els catalans donem suport a aquest tipus d’actuacions, clar que sí. Visca Oleguer, i De Juana, i la Eta i Batasuna, i el terrorisme. Els catalans som així i és això el que volem. No? Oleguer, ànim, fes més declaracions. A veure si podem fer una festa amb De Juana. Segur que és un tio super divertit i enrollat. Un bon tio per a fer amistat. La democràcia espanyola no te garanties, és millor la teua democràcia, i la de De Juana. Si aneu de copes, abraçats i bufats pel carrer, espere que ens ho conteu, per a seguir el vostre exemple. Oleguer, ets el meu heroi! Encara que en el fons sigam un poc miserables.

  2. No escolto mai en Losantos perquè em fa mal a l’estòmac si ho faig.

    A més d’un fatxa és antibarcelonista. Quan vam guanyar la Champions a París ell va dir a un diari, després de ficar-se amb les nostres celebracions amb rúes incluides, "si no nos insulta Eto’o, nos insulta Ronaldinho". I aquesta va ser una de les d’una filera d’insults a nosaltres des de fa temps immemorials.

    En Losantos és així. Al "Le Monde" el deien "Federico Jiménez LOS SANTO". He, he.

    De l’Aznar i en Pedrito Piscinas, millor no parlar-ne.

    Un salut,

    JULIÁN.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!