El foc dels diables
em fa por
el tró dels petars també.
M’ho miro des de
darrera del vidre
protegida per la reixa.
Massa vegades
em miro també
les coses de lluny
procurant
que no m’arribin les espurnes
que res no em fereixi.
Però des de lluny
em perdo massa coses.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que el mal d’una espurna només dura un segon!!!! i de vegades val la pena cremar-se un segon per poder veure un foc d’artificis!!!!
A la pròxima festa major, tu, a primera fila!!!
A mi també em passa de vegades… i em maleeixo els ossos.