Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
Un dels grans debats historiogràfics en els quals hi participo és el perquè
de l’arrelament de l’anarquisme als Països Catalans. Mentre les diverses
classes subalternes s’incorporen als sistemes polítics europeus via
participació electoral i sindicats reformistes, fins l’extermini franquista, l’anarquisme
era hegemònic entre la majoria dels
treballadors manuals. Per què? Sovint el present ens ofereix més pistes
que qualsevol font primària, secundària o terciària. Avui es compleixen trenta
anys de Constitució espanyola. Voleu més evidències?
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
Els llibertaris catalans, com la immensa majoria de llibertaris, fonamenten
la seva crítica social en la desconfiança respecte de l’estat. Saben que aquest
és un instrument poderós, una joguina en mans de les classes dominants per
ordenar i determinar la vida de qualsevol individu, des de les fórmules d’explotació
sòcio-liberal, fins als àmbits més íntims de cada persona. L’estat esdevé
artífex de l’arquitectura jurídica i legal que conformen les elits polítiques i
econòmiques de cada casta privilegiada, que s’atorga legitimitat i
representació política. L’estat pot presentar formes més o menys legítimes, més
o menys elaborades, més o menys estètiques. Tanmateix, serveix a una única
finalitat: la preservació d’un ordre amb vocació de perpetuïtat, que beneficia
els detentadors del poder real.
Espanya, per molt de disseny exterior, continua essent el vell imperi
decadent que denuncia Cervantes al seu Quixot: batxillers corruptes, capellans
ignorants, i la cleptocràcia generalitzada d’unes elits disposades a tot, tret
de treballar amb les mans, que per a això ja existeixen “los viles”. Un antic imperi acostumat a que
altres –les colònies, l’Espanya incorporada, els jornalers o els immigrants-
treballin per a ells. Els anarquistes ho sabien. Per molt que l’estat es
disfressi de seda, continuen manant els mateixos, sota les mateixes fórmules, i
de la mateixa manera. La desconfiança en l’estat és tan gran que saben que
només una veritable revolució és capaç de tombar una estructura social
terriblement injusta, molt pitjor que les de qualsevol altra societat europea
moderna, comparable només a l’autocràcia russa o el despotisme dels turcs,
altres imperis decadents i perifèrics de la vella Europa.
La Constitució és això. La legitimació del vell estat. L’estat profund que
malda per mantenir intactes les seves estructures de domini. Tant les socials
com les nacionals. I les millors intencions contingudes en els 169 articles són
paper mullat. L’evolució de tot plegat representa una exhibició de la
preservació de les velles estructures de sempre: les franquistes, les
monàrquiques, les borbòniques, les austriacistes,… Tanta constitució per un
simple article 2! Tanta Constitució per mantenir una Espanya idèntica:
desigual, despòtica, injusta, descohesionada, psicopatètica.
Francament, el millor favor que es podria fer als espanyols és la
dissolució del seu estat. Més que reformes constitucionals, Espanya necessita
un Reset, i un Lifting!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A una nació com Catalunya sense estat propi, pertanyer a l’Estat Espanyol sota les seus lleis i Constitució és no només un suïcidi politic i si més no un suïcidi en tots els sentits.
.