CONFLICTE AMB L´ESTAT.
La sinceritat de Solbes i Fernandez de la Vega, explicant que si passats els famosos tres mesos pactats amb en Saura , no hi acord amb el finançament, el govern de ZP imposarà els seus criteris, és un atac en tota regla al pacte estatutari i confirma que la polítíca espanyola s’ encamina de forma irreversible a la definitiva rescissió del contracte constitucional de 1978, allunyant-se de qualsevol interpretació federal – asimètrica o no -, de la norma fonamental espanyola. Per tant, discutir sobre les possibilitats constitucionals de l’estatut, com encara fan alguns il·lusos doctorats en ciència política o en dret constitucional, no té sentit. La cosa ha quedat clara. El govern de l’ estat, ni tan sols necessita la sentència del Tribunal constitucional, per reforçar la seva possició jacobina. Tot l’ esforç de pacte democràtic, fet per la societat catalana proposant civilitzadament – i acceptant a través de referèndum -, la forma en com volia relacionar-se amb la resta de l’estat se’n ha anat en orris, quedant així obert el camí de la confrontació amb l´estat. Conflicte no cal dir-ho, que ha d’ esser civilitzat, pacífic i democràtic, però ferm, contundent i rotund i que hem de començar per acostumar-nos a dir no. Els partits catalans, si volen mantenir davant el seu electorat un mínim de dignitat i de credibilitat , han de votar en contra dels pressupostos de l’estat d’ enguany i si s’ escau, fer tot el possible per bloquejar-los. Si el PSOE els tira endavant amb el PP ja s´ho faran. Estem davant la prova del nou, que confirmarà la sinceritat o no dels escarafalls del President Montilla i de la “crosta” del carrer Nicaragua. El tarannà de ZP, ja no serveix ni com a tranquilitzant. El president del govern espanyol hauria de notar en els propers mesos i de ben a prop, que no pot continuar governant contra Catalunya i que l’ afirmació que “ells poden tornar” – referint-se al PP, com a coartada per demanar- nos el vot -, és a hores d’ara, una estúpida excusa de mal pagador. El país no pot més i ha de començar a “passar” de reinvindicar un “bon estatut” per donar passos efectius cap a la sobirania.
El que hauriem de fer és engegar al PSOE català i Montilla a la oposició, no pots premiar a qui perjudica el país.
El problema rau en què faria llavors la “vergència” amb el poder en mà compartit amb ERC, també farien de xaiets per no perdre’l?
El problema clau per mi, és que la nostra societat infantilitzada no fiscalitza, ni castiga les conductes miserables, el factor idetitari pesa moltíssima l’hora de votar.
Si et sembla que pot ser útil, et convido a participar en les concentracions de nou minuts que es faran cada dia 9 a les 9 del vespre a tots els ajuntaments dels Països Catalans per reclamar una consulta democràtica basada en el dret de decidir com la sortida més lògica davant de la crisi institucional en què ens trobem. Hi ha confirmats Arenys de Mar, Reus, Igualada i altres municipis.
Pots comentar-ho al bloc i fer-ne difusió per a Mataró.
Xavier Mir
Transparent i fi com la brisa tardoral que s’acosta. Entestats a parlar de l’Estatut alguns polítics han perdut l’oremus tot reclamant el seu compliment, ja els hi costa adonar-se’n de l’ensorrament, tan curts de vista són? No m’ho crec! Deu ésser perquè veuen implícit el risc a perdre privilegis si per fi la ciutadania mam-pren les qüestions polítiques com a cosa realment seua i no només d’una casta de babaus.