Les aigües turbulentes

La pel·lícula tracta de l’assetjament escolar, conegut com a bullying, que fa més interessant. Un noi és maltractat de paraula i d’obra per uns companys d’institut (per uns fills de puta, parlant clar) i, a mesura que es va coneixent la situació, tot l’entorn reacciona fent honor al títol del film. Professors, pares, companys de classe, els quatre gallets que li fan la vida impossible i la pròpia víctima es comporten, d’una manera o d’una altra, amb covardia i vetllant pels seus interessos personals, en perfecta coherència amb una societat poruga que confia la seva seguretat en els cossos policials i en els sistemes d’alarma, casualment els àmbits laborals dels pares dels protagonistes. Però hi ha més d’una manera d’enfrontar-se als problemes, com també hi ha més d’una manera de llegir una Bíblia…

M’ha semblat una pel·lícula ben feta, però no puc comparar-la amb Tapas, l’anterior producte de la factoria Corbacho, que mai no he arribat a veure. Al costat de noms coneguts com Lluís Homar o Paz Padilla, un conjunt d’actors no professionals treballen sovint millor que els reconsagrats. Només hi és discutible algun detall del guió, poc creïble però suposo que necessari perquè totes les peces encaixin.

Consell del crític: destinat a qui li interessi un tema de rabiosa actualitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!