Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

9 d'abril de 2010
13 comentaris

Catalanes 2010: l?Esquerra Independentista mou peça

Entre tant de pensament naïf, tou, entre tanta volada de coloms, entre tanta xerrameca que no mena enlloc, ja era hora que des de l’anomenat independentisme combatiu algú mogués fitxa. Davant d’unes eleccions que introduiran canvis molt notables en el mapa polític, amb opcions noves damunt la taula, algú hi ha vist més l’oportunitat que no pas un problema. Una sigla i un nom propi, n’han estat protagonistes de la jugada (…)

Són el Moviment de Defensa de la Terra i en Carles Castellanos. Davant la legítima decisió de la CUP d’abstenir-se de concórrer a les properes Eleccions Catalanes, l’MDT ha obert un període de contactes, una exploració, per avaluar si hi ha força i substància per armar una candidatura que faci un paper digne.

 

I aquí és on ha aparegut, amb total claredat, l’únic polític que hi ha a la CUP. Polític en el sentit de persona atenta, oportunista, depredadora, bona lectora de la realitat, ràpida i amb convicció. Els pocs que tenen, políticament parlant, dos dits de front.


Deixeu-me que ho digui: un professional, no pas un amateur.

 

Jo ho tinc clar en les eleccions que vindran: votaré Joan Laporta i, si no es presenta, Joan Carretero. I sóc d’esquerra radical. I ho faré així perquè crec que aquesta és la millor opció per ferir més eficaçment l’actual marc juridicopolític, per engegar un trencament democràtic i dir adéu a Espanya.

 

Tot i això respecto aquesta nova opció, no puc estar-me de reconèixer la valentia, l’oportunitat, la conveniència, la utilitat, d’una candidatura d’esquerres de debò i independentista. Una llista que evitarà que tot el vot pel canvi sobiranista es concentri, només, en una sola opció d’inspiració lliberal, la qual cosa, ara i aquí, no està pas malament.

 

És una proposta, és una opció, és una jugada. Una demostració palpable que hi ha vida, que hi ha ulls, que hi ha matèria grisa a l’independentisme d’esquerres.

 

És, no en tinc cap dubte, una bona notícia.

 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

 

Josep Pallach 1920/1977

  1. hauria hagut de jugar fort i presentar-s’hi. Ho vaig deixar escrit en alguns blocs de membres seus. De fet ells mateixos van estar molt dividits quan van prendre la decisió. 
    Però em continua fent por la disgressió: tantes llistes sobiranistes només afavoreixen l’enemic. Caldria fer un esforç d’unitat. Més encara a la vista de la sentència del TC, ara sembla que va de debò, i que crec que serà interpretativa o sigui que permetrà marejar la perdiu, però que crec que escapçarà les qüestions principals de l’estatut. Cal repondre-hi amb fermesa. I m’avanço a les crítiques: cal enfocar-ho com la defensa del dret a decidir més enllà que el propi estatut no ens faci el pes. 
    D’altra banda no deixa de sorprendre’m que una persona d’esquerres pensi votar uns liberals. Entenc el raonament (fer mal el règim espanyol) però està per veure’n eficàcia de treure 3 o 4 diputats i suposant que al final en Laporta o en carretero es decideixin estaria bé saber també quines idees tenen a part de l’estat propi (que també està molt bé òbviament). Jo estic a l’expectativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!