Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Centre d’Atenció Primària El Gorg. Barri de Sant Roc. Badalona. Assumpte lingüístic (…)
Ma filla de 4 anys i un servidor som per complimentar un tràmit burocràtic. Un avi, a la sala d’espera, segueix les evolucions de la menuda. Ell li fa un comentari humorístic, en castellà, i ella li contesta en català –el castellà no el domina encara prou-. La nena, sorpresa, veu que l’home li ha respost de nou.
. Papa, com és que els castellans entenen també el català?
. Hi ha persones que fa molts anys que viuen aquí i el català l’entenen prou bé. (Que li dic)
Una estona després, i amb un meritori esforç, el senyor s’hi adreça a la nena en català…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
vlencià-català versus portugués-gallec, versus flamenc-neerlandés, …
Després del poema ‘El meu poble i jo’ de Salvador Espiriu i d’any i panys i sense cap esforç continuem anomenant valencià a la llengua al País valencià.
Mentre que al Principat amb el seu poema dolent particular de ‘Jo i el meu poble’ i el conflicte pel conflicte volen traduïr-ho tot al català, fins el nom de la llengua al País Vallencià quan amb tot respecte està tot ben clar i no hi cap necessitat de muntar cap conflictes principatins.
.