Des del meu criteri

BLOC D'OPINIÓ DE JOSEP MARIA CASTELLS (BALAGUER)

8 d'octubre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Butaca i crispetes

JOSEP ANTONI DÍAZ GALLEGO
LLICENCIAT EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 
Universitat de Lleida

Blancanieves * * * * *

És molt oportú que en aquests temps en què les coses es posen especialment difícils per al cinema espanyol, arribin propostes tan arriscades, interessants i originals com aquesta. Seguint l’estel de la precedent en estrena “The artist” (però no en el seu desenvolupament ja que el seu director va trigar anys a aixecar el projecte), i de les dues anteriors Blancaneus d’aquest any, la que ens ocupa, una co-producció amb capital català, posseeix un món propi que no podíem haver imaginat: ambientada en l’esplendor taurí de l’Andalusia dels anys 20, la protagonista creix en un mas controlada per la seva madrastra fins que s’uneix a sis nans toreros com si de feriants de circ es tractés. Pablo Berger aconsegueix conjuminar en un mateix film diferents gèneres com el melodrama, l’humor, la fantasia, amb tocs gòtics i de sàtira social. A més, reuneix a un excel·lent elenc d’actors en què destaquen les actrius : la revelació de Macarena García i Sofia Oria, la malèfica Maribel Verdú i l’entranyable Ángela Molina. Així doncs, amb una estètica hipnòtica i estranya, traient el màxim partit al poder de la imatge en blanc i negre i un final que deixa l’última gota d’emoció que embarga el conjunt, aquesta és una d’aquestes poques pel·lícules que aconsegueixen ser una obra d’art i que donarà molt a parlar. Això sí, és una pena que per ser un film de cinema d’autor poc comercial, molta gent vagi a perdre-se-la, encara que el seu reconeixement en forma de premis pugui ajudar a possibles espectadors.

 

El artista y la modelo * * * *

 

Després d’aconseguir èxit en el gènere musical (“Calle 54”) i l’animat (“Chico i Rita”, Fernando Trueba torna al seu millor cinema de ficció després del daltabaix que va suposar “El baile de la victoria” amb la seva proposta més personal, singular i intimista. Es tracta d’una reflexió sobre les relacions entre l’art i la vida, des de dos punts de vista a priori antagònics com són les caracteritzacions dels dos personatges principals. Amb un encertat blanc i negre (i la seva àmplia gamma de grisos) i ambientada en la França de 1943, compta amb un notable repartiment d’actors format per un dels grans actors francesos Jean Rochefort, la jove Aida Folch amb un paper de lluiment i les veteranes Claudia Cardinale i Chus Lampreave. És una pena que s’estrenin la mateixa setmana dues pel·lícules espanyoles, premiades en el darrer festival internacional de Sant Sebastià, en principi amb una forma similar, donant molt valor a la imatge, però molt diferents en la manera de realització, ja que si “Blancanieves” té un ritme sense descans, aquesta és més mesurada, tranquil·la i lluminosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!