Sant Arnau i Heribert
Municipi situat entre la serra de Malacara i la Foia de Bunyol. La superfície del terme és summament trencada, muntanyosa i accidentada per les serres de les “Cabrillas” i Xiva, i el riu Bunyol. La part meridional del terme forma part de la Foia del seu nom. Travessa el terme de nordoest a sudest el riu Bunyol, passant al sud de la població; per l’oest, corre el riu Millars. Nombroses fonts aflueixen al terme. La vila està situada en el marge esquerre del riu Bunyol, en un terreny molt accidentat; l’edificació s’ha desenvolupat en ambdós costats, buscant els plans de la parts superior: el barri de les “Ventas” i els marges inferiors del riu. La població ha augnentat notablement durant el segle XX. Actualment té uns 10.000 habitants.
El terme de Bunyol és molt interessant des del punt de vista de la història antiga i es coneixen importants jaciments del Paleolític superior i del Mesolític. De l’Edat de Bronze és el poblat existent el cim del turó “Turche”. S’hi han trobat dues figuretes de bronze, una d’elles ibèrica que representa un genet que es conserva al Museu Arqueológic de Madrid, i l’altra, al paréixer romana, representa Hèrcules, acampanyades d’espases, llances, anells i monedes romanes.
Conquerida la vila de Bunyol als moros pel rei Jaume I, la va donar a Roderic de Llinosa, Canvià constantment de mans durant d’Edast Mitjana,. El 20 de gener de 1425 adquirí la baronia de Bunyol Berenguer Mercader, cambrer del rei, la família del qual retingué el senyoriu fins 1835. El 3 de maig de 1603 el rei Felip III el va convertir en comtat. Dominant la població s’alça el castell, del qual queden algunes parts de les muralles i torres, algunes d’elles restaurades. En 1525 estigué pres en l’esmentat castell Francesc I de França.
En un principi va ser Bunyol parròquia amb tots els seus drets, després passà ser annex de Set Aigües, però a causa de la notable distància que separava ambdues poblacions l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, en 1574, l’erigí com a parròquia davall d’advocació dels Sants Apòstols Pere i Pau; el seu temple actual es va construir en temps del rei Carles III (1759-1788). El 29 de desembre de 1953 es creà al barri de les “Ventes” la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors. Al terme es troba una ermita dedicada a Sant Lluís Bertran, que recorda el seu pas per aquesta població i una altra dedicada a la Mare de Déu dels Desemperats.
Una salutació d’un iatover