Bravehearts catalans del segle XXI
La pel·lícula Braveheart, de 1995 i protagonitzada per Mel Gibson, va guanyar cinc Premis de l’Acadèmia i un Òscar a la millor pel·lícula. Es tracta d’una pel·lícula èpica basada en William Wallace, un heroi nacional escocès que lluita contra l’opressió dels anglesos i el seu pèrfid rei, Eduard I d’Anglaterra. A Catalunya, molts, a manca de films sobre Moragues o Bacs de Roda, l’han mirada amb devoció, i els espanyols l’han programada mil i una vegades a les seves cadenes sense sentir-se al·ludits.
Veient el panorama actual, algú podria considerar que Catalunya, certament, està molt lluny de tenir el seu braveheart del segle XXI. L’altre dia vaig veure en unes notícies com el dirigent d’Esquerra Joan Ridao recollia un premi a Madrid, la capital del Imperio, i es posava a explicar acudits. No, no és ell el nostre braveheart. Ni tampoc ho és aquell noi que vaig veure demanar la comanda en castellà en un establiment de Girona sense cap necessitat. La imatge era grotesca i llastimosa, i tot per dir grande en comptes de gran i poca cosa més. Però és que el seu castellà feia pena, tot i que no tanta com el veure un home sense esperit abandonant l’element més viril que tot ésser humà té, el de la llengua.
Però Catalunya sí que té homes de vàlua demostrada. Som tots aquells qui en condicions adverses mai no canviem de llengua; som tots aquells qui treballem per la sobirania de la nostra Pàtria tot i la dictadura blanca a la qual estem sotmesos; som tots aquells qui denunciem qui és l’enemic i li plantem cara sense por; som tots aquells qui dia a dia anem treballant perquè el català vagi guanyant terreny a Catalunya; som tots aquells qui diem ben alt que l’imperialisme espanyol, francès i italià és el mal, la mateixa cosa que aquell Eduard I, i que els combatrem. No, no portem espases ni muntem a cavall, però cavalcarem en direcció ferma cap a la sobirania i no defugirem l’envit contra aquells qui volen Catalunya somorta, apagada, esclava i dissolta en el no-res. No tenim un braveheart, tenim un exèrcit de bravehearts disposats a tot per Catalunya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, però deixem que cadascú ho faci a la seva manera encara que no tingui tots els ets i uts,encara que no sigui un independentista consagrat o li manqui aquest o aquell altre detall.
Cal no fotre llenya a la bona gent que fa coses de bona voluntat,i no confondre aquesta gent amb els autèntics adversaris del nostre país.
Però tens tota la raó.