ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Bonica de cara

Publicat el 4 de març de 2007 per rockviu

Lily Allen, Espacio Movistar (Barcelona), 3 de març

És molt maca de cara, joveneta (21 anys), una veu versàtil i diuen que la reina del myspace. Però el passat dissabte va demostrar ni tenir poder de convocatòria (unes 200 persones en l’Espacio aquell) ni saber moure’s s a sobre d’un escenari. Fins hi tot el kitsch hortera de Gwen Stefani amb No Doubt tenia més gràcia que els moviments d’ànec de Lily Allen.

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

  1. Crec que ens trobem davant d’un altre exemple de víctimes que produeix el consumisme.
    Igual que amb la recent actuació de Corine Bailey, Lily Allen fou presentada com a una gran novetat que ens arribava a aquell Espacio. Sempre trobem lemes del tipus "La futura estrella…; La innovadora i jove…; Hereva del talent de…"; etc. Gran promoció de les discogràfiques i promotores en els mitjans, els gestors de l’Espacio invasor (mentre els locals musicals autòctons han de patir la persecució) i tot plegat perquè la gent que s’hi arribi es trobi que ha estat víctima d’un producte que no correspon amb allò que li han venut.
    Però els "artistes" que passen per aquests concerts debades també són víctimes perquè suposo que les promotores els hi han venut la importància d’actuar a Barcelona i l’acceptació que tindran.
    Creació de grans expectatives (a canvi de negoci d’uns pocs) que es veuen truncades doblement. I el millor de tot (o el pitjor, segons l’humor amb que es miri) és que moltes crítiques "oficials" d’aquests concerts continuen oferint una imatge esbiaixada. Quan jo m’he trobat en una situació similar m’he preguntat si el crític de torn ha assistit realment al concert.
    Sort que la xarxa permet tenir d’altres punts de vista i no enganyar-nos per una simple promo.
    Enhorabona pel bloc i gràcies pels apunts "realistes".

  2. el que expliques del concert si que s’ajusta a les primeres cançons, l’espai estava força buit (i sonava fatal) però s’ha de reconèixer que va anar guanyant a mesura que avançava el concert (i s’anava fotent els tequilas sobre l’escenari entre piti i piti) mentre el públic, diria que majoritàriament "guiri", s’anava animant. això si, va tocar una hora escassa, amb alguna versió ("heart of glass" de blondie). se la nota encara moolt verda i fa més pinta de pijeta malcriada que d’una altra cosa (és filla d’un conegut actor britànic) però les cançons del seu disc no estan pas malament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.