ambFilosofia

Primer de tot, una acció direm que es bona perquè compleix una sèrie de condicions i no pas solament perquè algú l’estimi. Seguim Sòcrates:

«la cosa pia, ¿és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és estimada pels déus? […]

I sembla, Eutifró, que en preguntar-te jo què és la pietat no vulguis aclarir-me la seva essència, sinó que t’acontentis parlant d’un accident que sofreix, que és d’ésser estimada per tots els déus; però no dius allò que és realment. No m’ho ocultis doncs, si et plau; comença de bell nou pel començament, i digues-me què és la pietat, bé sigui estimada pels déus o bé tingui alguna altra propietat accidental; car sobre això darrer no estarem en desacord. Digues-me, doncs, per favor, què és la pietat i què la impietat.» Eutifró, 10c-11c

Les religions tendeixen a reduir la qüestió de la bondat o maldat d’una acció al fet que Déu ho determina així i no desenvolupen, doncs, una reflexió sobre la bondat com a tal i esdevenen així molt ignorants sobre la bondat. Disposen d’uns llibres on figura quines accions són bones i quines dolentes, i es remeten sempre a aquests llibres. És com si en un llibre de física tinguéssim al solució de tots els problemes proposats al final del llibre i ens limitéssim a relacionar cada problema amb la seva solució que figura al final del llibre, però no desenvolupéssim la resolució del problema per ell mateix. ¿Diríem que aquesta persona sap física perquè sap la solució dels problemes proposats, quan és incapaç de resoldre cap problema? Crec que diríem que no sap física en absolut.

Difícilment una persona religiosa pot ser bona persona si no té idea de què és la bondat i es limita a seguir els dictats del seu Déu. Si vol un diàleg, hauria d’argumentar la bondat de l’acció a banda de les seves propietats accidentals, com que és estimada pels déus.

A més, limitar-se a seguir els dictats de Déu, comportarà debilitar la raó per manca d’exercici i això et convertirà en profund ignorant de tu mateix. I de resultes, en profund depenent de la figura de Déu, sense la qual aquest individu es trobarà en una total desorientació vital.