El blaverisme principatí, però, no naix de la mateixa substància que el blaverisme o gonellisme originals. Blaveros i gonellistes neguen la unitat del català amb el mateix fervor que els creacionistes neguen el darwinisme. Són gent de cervell àrid i febrós, propensa a l’extremisme gestual i al desficaci verbal. Els blaveros principatins, en canvi, no solen negar la unitat del català (dic: no solen negar-la, fins ara ni els del PPC). Aquests blaveros principatins no són secessionistes com els blaveros i els gonellistes, sinó segregacionistes. Per a ells, la unitat de la llengua catalana més enllà de la declaració filològica, siga circuml·lòquica o concisa, és un afer polític en el qual entren en joc els Països Catalans com a projecte nacional, com a àmbit cultural intregral i mercat unitari. Per això el seu pensament lingüístic i cultural està fragmentat en comunitats autònomes espanyoles i departaments francesos. El segregacionisme assumeix la realitat política actual, per tant el seu mapa lingüístic i cultural n’és conseqüència. Sovint se’n troba l’empremta en la majoria dels mitjans de comunicació del Principat, fins i tot d’aquells que s’autoproclamen “nacionals”, quan per norma donen a la producció cultural feta fora de l’àmbit autonòmic català categoria anecdòtica. Aquests segracionistes catalans (catalunyesos, més aïnes diríem) són bessons del segregacionistes valencians, molt actius, ben organitzats i molt influents dins el Bloc Nacionalista Valencià, com ho demostra el debat que s’ha generat al voltant de l’imaginari simbòlic i cultural amb motiu del seu imminent congrés “nacional”.
En definitiva, uns i altres, segregacionistes catalunyesos i valencians, propugnen la desmembració del domini lingüístic català, fer vida separadament, en suma: la dispersió i el desafecte, i que salve, qui puga, la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta actitud política de divisió i esquarterament constant de tot el que pertany a la NACIÓ CATALANA, la separació territorial en “províncies” i “comunitats autònomes”, la divisió de L’IDIOMA CATALÀ en “lengües diferents” ( Català, Valencià, Mallorquí….), la provocació constant d’agravis entre les diferents parts de la NACIÓ CATALANA i l’enfrontament entre elles……….És una actuació fomentada DES DE FA SEGLES per l’Esglèsia Catòlica, aquesta mafia criminal, LA MAFIA VATICANA, fa segles que no escatima esforços per intentar esborrarnos com a NACIÓ………Si vos fixeu, comprobareu que sempre els “separadors” o “esquarteradors”…….SÓN BEATOS, gent d’Esglèsia, persones que han perdut la llibertat de consciència i l’han entregada a aquesta organització delictiva, aquests canzer anomenat ESGLÈSIA CATÒLICA……..Ara els miserables vaticanistes han aconseguit enfrontar i enemistar el Principat amb l’Aragó amb l’excusa de les obres d’art de la Franja de Ponent……….
Sempre tenen alguna malifeta pensada contra la NACIÓ CATALANA, són molt llestos, se les pensen i les organitzen anb temps i mitjans…….Tenen babaus que els segueixen a ulls clucs, tenen diners, influència política, mitjans de comunicació, etc……….En canvi els catalans estem desorganitzats, desunits, enfrontats entre nosaltres mateixos, sense diners i sense mitjans de comunicació propis……..NO ANEM BÉ……En aquestes circumstàncies, ACABARAN GUANYANT ELS MAFIOSOS DEL VATICÀ I ENS FARAN DESAPAREIXER………..L’any 1.936 per no anar més lluny, van omtar una carnisseria, finançant lña sublevació d’uns quans militars ultra-catòlics……..
Els catalans debem adonar-nos-en qui és el nostre enemci i que conspira constantment contra nosaltres……LA MAFIA VATICANA……..CyU, El Bloc, ERC, el PSOE, el PSC, el PP, la judicatura, la policia, els militars, etc……..SÓN PLENS DE SEGUIDORS DE LA MAFIA VATICANA…….
Per a divorciar-se abans n’hi ha que casar-se.
En tot cas ja sabem com es cataloguen aquells que no no admeten cap divorci o separació.
Per què un fet el pot trencar un altre fet.
No entenc els teus escarafalls, tu has viscut a Barcelona i ja deuries de saber que el barceloní és al català el que l’andalús al castellà i damunt s’entesten a dir que eixe és el català estandàrd.
Recordes mai haver escoltat Pujol amb un català mínimament digne? Sempre havia parlat en espadenyer barceloní quan hom esperaria d’un nacionalista president de la Gereralitat un acurament en la parla.
Els torracollons critiquen el pobre Montilla intentant parlar català i mai no vaig vore cap d’ells criticant el descurament en la parla de Pujol.
Tot i acceptant la teua identitat nacional, hauràs de convindre que el problema són els catalans i els barcelonins en particular.
Quan els barcelonins vulguen dir crreïla, dacsa, al.lota, etc. tornarem a parlar dels Països Catalans.
No entenc els teus escarafalls, tu has viscut a Barcelona i ja deuries de saber que el barceloní és al català el que l’andalús al castellà i damunt s’entesten a dir que eixe és el català estandàrd.
Recordes mai haver escoltat Pujol amb un català mínimament digne? Sempre havia parlat en espadenyer barceloní quan hom esperaria d’un nacionalista president de la Gereralitat un acurament en la parla.
Els torracollons critiquen el pobre Montilla intentant parlar català i mai no vaig vore cap d’ells criticant el descurament en la parla de Pujol.
Tot i acceptant la teua identitat nacional, hauràs de convindre que el problema són els catalans i els barcelonins en particular.
Quan els barcelonins vulguen dir crreïla, dacsa, al.lota, etc. tornarem a parlar dels Països Catalans.
El que està clar és que amb un País Valencià indepedent no n’hi hauria la necessitat directa d’una política espanyolista o catalanista sobre-eixida al país valencià.
Ni la necessitat de cap organ de Justícia espanyol dictaminés en funció dels seus interesos de fer compatible i d’homologar el castellà i els seus privilegis tant al País Valencià com a Catalunya.
Un País Valencià independent seria com Portugal ho és respecte Galícia i l’Estat espanyol.
I a més a més els partidaris de viure sota el jou d’una Catalunya com una, gran i lliure, per la major part dels valencians sembla voler fugir d’una ratolinera per entrar amb un altra amb el mateix matxembrat.
Toni, estic d’acord amb tu i amb en Sebastià que hi ha gent al Principat que, parlant en plata, fot pena.
Jo mateix conec gent que ha anat de vacances a Ciutadella o a Felanitx i tornen tot fent “broma” i dient “oh!, és que quan parlen no els entens, eh?”. Són la mateixa gent que quan parlen d’una Catalunya lliure només s’imaginen l’actual CAC convertida en estat, o que quan parlen de literatura o de música catalana només pensen en els autors nascuts dins de les 4 províncies.
Tot i així, dir-te que encara en quedem uns quants (molts?) que sabem quina és la nostra nació i quina la nostra llengua, i que quan ens desplacem de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (i a L’Alguer) sabem que som a casa, i a més a més gaudim escoltant les moltes i riques variants de la nostra llengua. Altra cosa és que aquests, òbviament, no tenim gaire reflex als mitjans. Però existim, no en dubtis.
Des del Maresme, una forta abraçada i dir-te que sempre he somiat, i somiaré, amb uns Països Catalans units i lliures.
Salut!
és el que està passant a la televisió de Catalunya, en mans del PSC.
Per cert estic amb tú en quant a la distinció entre catalans i catalunyesos.