Acabe de tornar de Bilbao, on he passat quatre dies convidada pel festival Zinegoak. He vist pel·lis interessants, i he conegut gent d’allò més amable, de les qui, a més, he pogut aprendre algunes coses de l’àmbit professional.
He gaudit d’una ciutat que s’ha reconvertit i on la qualitat de vida, diuen, no està gens malament. He escoltat l’accent basc… parlant en castellà, perquè gairebé no he sentit ningú parlant-lo pel carrer (una mare i un xiquet, un parell d’homes grans a una plaça, i prou… Bé, i l’he sentit a la pel·li Ander, la primera de temàtica gai que es fa en basc…).
M’ha agradat el Guggenheim, m’he relliscat pel pont de Calatrava i he menjat pinxos.
Típic, tòpic i previsible. I ha plogut. Tots els dies. A tota hora. Cel color gris plom. Una hora, i una altra, i una altra.
Tant, que una cosa m’ha quedat clara: si un dia he desaparegut, no vingueu a buscar-me allà. Jo vull sol!!!
Eeeei, no es pot dir mai “d´aquesta aigua no en beuré”….jo sóc de sol i de llum i de mar per banyar-s´hi i sempre havia dit que em seria impossible viure en un altre clima. Fa més de 5 anys que m´estic al sud d´Irlanda on el bon temps es fa pregar molt. La vida!