Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Situat a la zona de transició de
l’Horta de València a la Ribera
del Xúquer. La superfície del terme és plana. Drena el terme el barranc de
Picassent. La seua indústria es troba vinculada a la capital de la comarca:
mobles, joguines, paper, etc. El poble es troba situat a la dreta de l’antiga
carretera de València a Madrid. Ha experimentat un notable creixement la seua
població en aquestes darreres dècades. Actualment té prop de 2.000 habitants.
La parròquia té per titular Santa Bàrbera i pertany a l’Arxiprestat de
Catarroja.

En temps dels àrabs va ser una
alqueria, que el rei Jaume I, el 7 d’agost de 1258, donà en perpetuïtat a
Arnald Romaní, amb la condició que si els rèdits superaven els cent sous, la
donació no tinguera valor. En 1272 encara posseïa la propietat. El 28 de febrer
de 1297 pertanyia al Monestir Cartoixa de Portacaeli, el 17 de març de 1338 el
prior de l’esmentat monestir la va vendre. En 1338 consta que pertanyé a Arnald
de Noraria, uns anys després, el 25 de gener de 1357, consta que era d’Esteve
d’Aragó, transpassant-li-la a Bernat Mensa. En 1399 quedà el senyoriu a favor
de Manfred Escrivà de Romaní, la família del qual aconseguí el títol  de la baronia de Beniparrell.

A finals del segle XVI existia sols
una ermita dedicada a Santa Bàrbera i la casa habitada per l’amo. Lluís Escrivà
de Romaní, que el 6 de gener de 1598 tractà amb el carmelità, Vicent Anyon, la
fundació d’un convent del seu orde i habilitació de l’ermita, formalitzà la
gestió, el 29 de març de 1600, amb el lliurament de l’esnmentada ermita i 16
fanecades de terra. La donació l’augmentà Garpar Escrivà amb el lliurament
d’unes altres 9 fanecades el 3 d’agost de 1606. Els edificis de l’església i el
convent, que en aquesta ocasió es construiran, foren reemplaçats, per amenaçar
ruina, per uns altres de nous al segle XVIII. El convent i el poblat en
diverses ocasions quedà desert a causa de les febres palúdiques produïdes per
les aigües infeccioses del voltant. Amb l’exclaustració de 1835, en expulsar-se
els religiosos carmelitans, reclamà la propietat el senyor de l’indret, i
prengué possessió dels béns l’11 de març de 1836.

L’església es dedicà per al servei
del poble, figurant com ajuda de Catarroja, fins l’any 1902 en què s’erigí canònicaent
la parròquia. Celebra festes a la
Verge del Carme el 15 i 16 de juliol i a Santa Bàrbera el 3 i
4 de desembre.