Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

13 de setembre de 2010
2 comentaris

Asesinos sin rostro (Henning Mankell)

Té 42 anys, és de Malmö, Suècia, i fa d’inspector de policia. Amb aquest primer títol hi neix per a la posteritat, a l’igual que el seu autor Henning Mankell. És jove però fa poc que la dona li ha dit adéu. Té una filla amb problemes de drogoaddicció. I ell pateix d’un grau creixent de dependència alcohòlica. Està sol i ho accepta molt malament. D’altra banda, la seva vida, la seva feina, és fer de policia. En fa des d’una colla d’anys (…)

El cas d’ara, d’avui, és doble. Una parella de vells pagesos acaba de morir assassinada a la seva granja de Lenarp, al sud suec d’Escània (Scania), una planta extensa i solitària. Les ferides revelen que, almenys el marit, ha estat sotmès a tortures i lesions esgarrifoses. Inhumanes. La dona és viva però finarà poques hores després sense haver-ne dit cap mot, perdó, un sí n’ha dit, i l’ha repetit tot de vegades; un mot clar, un de sol, però enormement explícit i revelador.

 

Paral·lelament, i arran d’això, el país viu amb temença, malfiança, l’allau immigratòria. Un jove africà, pare de 9 fills, acaba de ser assassinat. De tant en tant, a la vora de camps dels camps de refugiats que poblen la nació sueca, hi apareixen creus cremant igual que torxes llampants i amenaçadores.

 

Amor, desamor, solitud, immigració, mudança econòmica veloç, vells paradigmes que s’esfondren, impotència policíac, desori judicial … curt i ras: la cara obaga del somni escandinau, de la socialdemocràcia perfecta i feliç sueca, escandinava, desvelada per un escriptor magistral, de llarg alè, intel·ligent, sensible, progressista, però crític amb tot i amb tothom.

 

Els acabo de presentar, per si no els coneixen, els senyors Kurt Wallander, policia, i Henning Mankell, dramaturg i novel·lista, i els aconsello, tal com faré jo mateix, que mirin de sovintejar-hi la companyia llur; ambdós són garantidors de lectures agradables, intel·ligents, que fan rumiar i ens mostren la cara, les cares, de les nostres societats de capitalisme ultraliberal i hiperdesenvolupades on només hi senyoreja un únic déu: el diner. No res més.

 

. Asesinos sin rostro (Mördare uten ansikte, 1991). Henning Mankell. Versió espanyola de: Dea M. Mansten i Amanda Monjonell. 302 pàgines. Maxi Tusquets (Sèrie Wallander). Editorial Tusquets. Wallander en català (tapa vermella). 9a edició. Octubre de 2009. Barcelona.


CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!