Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

20 de novembre de 2011
0 comentaris

Ariadna.

Començo el dia a l’Hospital de Sabadell. Mon germà hi està ingressat per uns problemes dels quals ara no em ve de gust parlar. D’aquí a tres o quatre dies segur que ja serà a casa i serà el moment, potser. Li porto l’Ara amb el CD de l’Eugenio, que sé que li agradarà.

Poc abans de dinar torno a casa i l’A i jo anem a votar. No entenc això que diuen que hi ha més abstenció que en anteriors ocasions. El nostre col·legi, a tocar de la plaça de Sanllehí, és més ple que mai.  (n’hi ha més)

En sortir una veu crida el meu nom: és l’Arnau V. amb la dona i la seva filleta d’un mes. “Es diu Ariadna”, ens diuen cofois. Un nom ben maco, tu. L’Arnau és un company de bàsquet dels nostres fills als Lluïsos de Gràcia. “Quina sort, l’Ariadna: ella viurà ja en una Catalunya independent”, dic. I m’apresso a matisar: “Nosaltres també, és clar. Però ella en gaudirà a pleret. Serà la seva normalitat”.

Després de dinar preparo una llista d’audició a l’iPod amb les 21 cançons que tinc seleccionades fins ara (creixerà…) per tal de confegir i penjar al Bloc, els últims dies de desembre, la meva llista de les millors cançons catalanes editades el 2011. Ara com ara tinc molt clar quina ocuparà el número 1. I, sortosament, darrere seu hi ha una pila de fermes candidates a les altres dues posicions del podi.

Passejo pel Parc Güell mentre escolto la tria amb l’iPod i constato una vegada més l’alt nivell a què ha arribat la gent que fa música a casa nostra. Via iPhone (avui estic d’un tecnològic preocupant) atenc una consulta de l’amic Jordi Palou, de Rodamots, sobre unes cançons d’Enric Barbat. Tot lliga.

En entrar al Parc he vist uns nuvis i els seus convidats que es retrataven amb un cotxe antic. Ella sembla d’origen àrab. Retrato el conjunt i faig un tuit amb la fotografia. Embolica que fa fort. Més endavant em trobarè amb una coral de gent veterana de fora de Barcelona que visiten el Parc Güell i que van marcant la seva ruta amb aturades per cantar tots junts. Els retrato a la plaça principal (amb tuit inclòs) i poca estona després me’ls trobo, cantant també, a la Sala Hipòstila. Ells són els qui il·lustren l’apunt d’avui.

Torno a casa, Veig força gent que surt del col·legi electoral. Encara no s’ha acabat l’horari de les urnes. No vénen bons temps, crec. Però hi ha motius per tirar avant malgrat tot.

L’Ariadna ho està esperant. I amb ella molts més. Dels qui ja hi som i dels qui han de venir.

Com sol dir l’A., cap dret i orelles “tiesses”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!