Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 5 d'agost de 2015

Alfàbegues a la colònia de Sant Pere

martíTacoHem vingut de vacances a Mallorca, a sa colònia, des d’on tenim un paisatge de mar que és un regal, un miratge no malmés per l’excés del turisme, per l’especulació o la mala fel d’una política mediterrània contra el país, contra la seua gent, contra la mediterrània mateix. A la finestra de la cuina on ens allotgem tenim dues varietats diferents d’alfàbega, justament avui que Teresa Tort feia una referència a la quantitat de noms diversos que tenim per referir-nos-hi: ella havia triat alfàbiga, i lloava la riquesa lingüística de la qual podríem gaudir si uns altres vicis o plagues o malalties mentals no feren malbé el nostre patrimoni. Nosaltres també hem patit el vassallatge de l’oli, el sol i la sorra, i l’aigua de mar neta, transparent, que sembla que la porten d’una boutique que a València no tenim. Abans, encara ens havíem refotut dos cafés i dues ensaimades de Mallorca, sense mirament, ni respirem ni deixem caure les molles. DInem, dormim i cap a Artà, que fan les festes de Sant Salvador: per cert, com que hem parlat dels noms més comuns dels nostres xiquets, no sé si n’hi ha gaires que porten el de Salvador, ara mateix. Passem per la plaça, per la fira, i fem cap al teatre, m’estranye d’un teatre d’impressió en un poble de set mil habitants, passem carrers de luxe, de pedra i silenci, carrers que per tranquils no semblen a Mallorca, de botigues parades amb senalles, espardenyes, i un museu sobre les rondaies mallorquines, ep, poca broma, perquè és un museu regal dels ulls i de la lectura, algunes cambres fan por i fan més coses: és lña casa museu de Sa rondaia de Pere Pujol, firem dos llibres que són una tria en llibre de butxaca de les rondaies d’Alcover, pugem fins a la residència de vells, baixem carrers nets i polits allunyats de la fira d’atraccions, palaus restaurats, carrers de vianants, senyorials, no sé si mai havia estat a Artà d’aquesta manera, ràpida tan corprenedora —n’hi ha que treballa a Palma però van i vénen cada dia, per no perdre’s el delit de viure-hi. Casualment xarrem amb un enamorat d’aquest tros de paratge que és a Sant Petesburg, roda el món i torna al born, enviem unes imatges a Bétera, ens retornen imatges de la península, del museu de l’ermitatge, i d’un corral que és un jardinet Lucrecià: la segona escola. Davant tenim els llums de l’Alcúdia, el siroll de la mar que trenca, encara fa calor, però no queda negú, res que torbe aquest primer dia de vacances. La nit i la rutina d’escriure sobre l’agost.També arriben imatges d’Amèrica, ah, Amèrica, què lluny que és el món.

L’agost és un deliri, el deliri ha sigut aquest sopar, el vi Muscat de Petra, la conversa sobre què ens han ensenyat els pares, ara que s’han fet tan vells i que gairebè no es valen, això, què ens han ensenyat sinó el viure afortunat i coratjós del seu segle XX que no volen bescanviar per res. Per res de res.

Amèrica, Rússia, Catalunya, Mallorca, Bétera… com n’hi ha món.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de agost, General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent