Agressions
El meu és un barri tranquil però anit vam viure una agressió brutal de matinada. Entre les quatre i les cinc de la matinada un soroll gran i molts crits ens van despertar. En assomar-nos al balcó hi havia un home amb la cara plena de sang a davant mateix de la porta de casa i un home gran estès al mig del carrer, clarament ferit. Unes portes més avall dos Mossos tenien contra una paret dos joves que cridaven eufòrics, orgullosos d’haver apallissat ‘al negro’. Que no ho era tal sinó un sud-americà.
La deducció que hem fet entre tots és que aquests personatges tan violents, i tan estranys al barri, havien acudit als concerts de la Plaça Espanya i devien tornar cap a casa quan es van trobar l’home sud-americà i el van agredir. Segurament l’home major es va posar pel mig i també va rebre. Un cotxe dels Mossos va passar pel carrer i els va poder detenir com a mínim a dos d’ells.
Però l’enorme violència amb la qual es van expressar fins i tot davant dels Mossos quan ja estaven detinguts era impactant. I segurament és el millor recordatori de que nosaltres també tenim les nostres banlieus. Els incidents violents que tenen com a protagonistes joves fills o nets de l’emigració espanyola i clarament anti-catalans comencen a sovintejar i el seu component racista és molt accentuat. Més val que en siguem conscients.
No ens queda més remei si volem la independència. No només si la volem pacífica, simplement si volem la comprensió d’aquest col.lectiu. Alguns de nosaltres els deixen per impossibles i els abandonen. Els nostres pol´tics són d’aquests. Estan equivocats. Si els abandonem, ells ho noten i s’hi rebel.len. Els fem uns desarrelats. Si ells no vénen a nosaltres, nosaltres hem d’anar a cercar-los. També són catalans! Aconseguirem que, com a mínim, no siguin un obstacle per a la independència. Jo crec més: crec que quan se sentin buscats i apreciats, sentiran simpatia per la causa. Diguem-los que estan doblement castigats per Espanya: pateixen el dolor de la immigració dels seus pares i són robats com a catalans.
Les primeres víctimes d’aquests malparits som precisament aquells que també som fills i nets de la immigració espanyola als nostres barris. Val més que també en siguem conscients. No és tant una qüestió (crec) entre barris espanyols i catalans (com uns quants racistes volen presentar) sinó un fenòmen de para-delinqüència que els primers que el pateixen, com deia, repeteixo, som els fills i nets de la immigració. Que en quedi constància.
És molt curiós que l’espanyolisme rampant cali més entre alguns fills o néts dels immigrants dels anys 60 que no pas entre els seus pares. Una generació que ja ha estat nascuda aquí i escolaritzada en català i que ha tingut tot el que aquesta societat ha pogut oferir i en canvi són una colla de fracassats que ni parlen la llengua ni tenen cap perspectiva de futur esplendorós precisament.
En un moment en que l’independentisme avança i també en els barris amb majoria de catalans d’origen espanyol era d’esperar que la part més espanyolista de la població d’enroqués, havia de passar tard o d’hora però la victòria de la “Roha” ha fet de catalitzador. I donat que a Catalunya l’espanyolisme normalment va aparellat amb un baix nivell cultural veiem que es barreja amb actituds de xenofòbia contra els immigrants i eisimofòbia contra els catalans (ells també ho són de catalans, però no n’exerceixen)
Per algunes de les entrades que has escrit dedueixo que vius a l’Eixample per la zona de Sant Antoni. Doncs bé, ja fa temps que han aparegut pintades amb símbols nazis per aquest barri. No se’ls dóna massa importància perquè únicament tapen les estelades que hi ha pintades al carrer. Però són importants perquè qui pinta un símbol nazi té molts números de ser-ho. I si tornem a tenir persones d’ideologia nazi que es mostren actives només és qüestió de temps que hàgim de lamentar desgràcies.