Cucarella

Aquest mes he repartit la factura d’Iberdrola al poble on faig de carter. La bona gent sol fer un gest de pànic quan li allargue la carta amb el logotip de l’empresa elèctrica. Quan l’obrin, n’hi ha molts que automàticament amollen un renec: «Fills de puta!», i sovint n’afegeixen un altre: «Lladres!». Obren la carta pensionistes, persones ja grans, i es lamenten que la factura se’ls menja la pensió: «Som vells, necessitem posar l’estufa contínuament si no volem morir-nos de fred…» L’aturat i el qui cobra un salari de misèria, que són també a muntó, diuen que han de triar entre calfar-se o menjar. Tinc al cap totes aquestes expressions, els renecs, els planys. En són molts.

Per això m’ha indignat aquesta publicitat d’Iberdrola per captar nous accionistes. Classes d’anglès, vacances, el passi del club… Indecències. Ni un bri de sensibilitat humana. La sensibilitat de les caparres, de les sangoneres.

Diu la sentència popular que en aquest món uns pasten i uns altres van al forn. O també, uns s’arruïnen per pagar la factura d’Iberdrola i uns altres hi disfruten gràcies als dividends.

Té raó d’ofendre’s la bona gent. Ens roben i encara tenen la barra de fer publicitat perquè vinguen més lladres a robar-nos més.