Gemma Pasqual i Escrivà

 “València era nostra…i quan vièrem nostra senyera dalt en la
torre, descavalgàrem del cavall, ens endreçàrem vers Orient, ploràrem de
nostres ulls i besàrem la terra per la gran mercè que Déu ens havia feta” (
Llibre dels feits. Jaume I). Des d’aleshores el 9 d’octubre commemorem la diada
del País Valencià.

Perquè tenim memòria i mai oblidarem quan fórem un poble lliure,
passejarem la flama del correllengua per la ciutat de València. I reclamarem el
que per dret ens pertoca, cridarem molt fort perquè tothom ho escolte, que
parlem català i ho fem a la manera de València, tal com ens va ensenyar l’Ovidi
Montllor. Clamarem que som un sol poble i parlem una sola llengua allà on és
més important que ho reivindiquem, on la nostra nació i la nostra cultura és
més atacada. Encara que el govern del PP ens ha negat el pa i la sal, que tot
han estat bastons a les rodes, que continuem amenaçats pels feixistes, per la
policia, pels polítics. Malgrat tot, continuem resistint, i cada vegada en som
més.

La manifestació del 9 d’octubre és un
referent per a molts catalans i catalanes d’arreu del país, de Fraga a Maó i de
Salses a Guardamar. Tenim molta feina, no us quedeu a casa, en paraules de
Bertholt Brecht: «Qui es quede a casa quan comence la batalla, i deixe la seua
lluita als altres, aquest haurà de ser previsor, perquè qui no comparteix la
batalla, compartirà la derrota. Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la.
Lluita, doncs, per la causa enemiga aquell qui no lluita per la pròpia.». Hem de guanyar la ciutat, hem
de fer València nostra com la va fer Jaume I.

El nou d’octubre hi tenim una cita. Sabem us estimeu el País Valencià,
la vostra lluita ho confirma, us necessitem per recórrer plegats els carrers
del Cap i Casal proclamant la unitat del català, per recordar a ocupants i
botiflers que encara tenim memòria. Defensem la ciutat i el nostre valencià, el
català de tots, com ens va ensenyar el mestre Enric Valor.

No oblidem que, sense el País Valencià,
Catalunya mai no serà lliure i completa.

Gemma
Pasqual i Escrivà