Tràiler Els planells magnètics
Tràiler de la plaquette Els planells magnètics,
Creació gràfica i collages: Francesc Gelonch Bosch
Música: Jordi Maria Macaya i Cati Plana
Veus: Joan Graell, Jordi Maria Macaya i Cati Plana
Producció: REC Produccions Audiovisuals del Pirineu
Podeu veure i escoltar un tast de tres poemes, o la plaquette completa, aquí:
Els planells magnètics: tast de tres poemes
Els planells magnètics: tots els poemes
Els planells magnètics són un espai hipernatural que perpetua l’atracció i el refús de totes les criatures engendrades en el procés de creació del món, i alhora actua com un laboratori experimental on es reprodueix l’assaig erràtic de les primeres clarors. A partir de l’esclat inicial de la paraula, àngels, minotaures, daines, prostitutes, orèades, muses i insectes vaguen pel món mogudes pel desig, la recança o la por.
Si per a entendre l’ordre de l’univers creat són necessàries les lleis de la física i les matemàtiques, per a explicar-ne el caos hom recorre a la poesia. De la mateixa manera que hi ha paraules impossibles de dir, o altres que no s’han de dir mai, perquè ens fan remuntar fins al primer simulacre de l’existència i correm el risc de quedar atrapats dins el cos d’una altra criatura, les que arrelen en l’abandó del paper ens allunyen definitivament de la impostura. O dit a l’inrevés: ens acosten al substrat anguniós dels llimbs, on la negació tendeix cap a l’infinit, o als paisatges dominats per les boïgues frenètiques, les coves on degota la paraula, els balancins de l’aigua, la llum sòlida, la recança del llamp, la dignitat dels turons, les flors subcutànies o la transparència de la pedra. Sí: la poesia ha de subvertir l’ordre inicial de l’univers, però també ha d’actuar com una brúixola que ens marqui els punts d’interacció amb la part invisible del món, i ens ha de proveir del fil i l’agulla adequats per a sargir, quan sigui necessari, els estrips de l’ànima.
El jurat del , format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay, ha destacat que «Els planells magnètics combina, amb un equilibri lloable, el llenguatge líric i els jocs visuals dosificats. Es tracta d’una obra coherent, pensada com un tot, que explora els límits de la tipografia des d’una visió psicogeogràfica del món. El jurat ha valorat especialment el treball gràfic que es desplega al llarg del text. […] Alhora, és destacable el minuciós treball que l’autor ha dut a terme amb el llenguatge. El lèxic de la peça evoca la natura pirinenca i transporta el lector a un univers muntanyenc oníric on els verns, els tractors i els càntirs es barregen amb la llum, el desig, els somnis i els records. Amb versos punyents i un vocabulari molt ric, l’univers de la proposta acumula imatges d’una gran intensitat, així com d’una tendresa que acaba bastint un monument sincer a l’ultralocal. Com a colofó, la presència d’elements matemàtics dins de la proposta guanyadora eleva la dimensió del text, assolint una singularitat i una qualitat més que destacables».