Rímel
Conte publicat al llibret del programa
de les Festes de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell 2025.
L’aparador de la botiga de cal Marxantet t’embadaleix des que eres un nen. La teva mare hi havia comprat tota la roba que vas portar fins al dia que vas ingressar a l’exèrcit, però tu no havies gosat entrar-hi mai. Fins aquest matí, just després que el capità us ha comunicat que la caserna de la Ciutadella tancarà portes al gener i la plana major del Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62 es traslladarà al quarter General Contreras de Tarragona. Llavors has decidit que ara és el moment oportú per a allunyar-te definitivament d’aquest home i fer un canvi de vida radical. No t’ha comprès ni respectat mai. Al contrari, sempre t’ha menystingut i s’ha burlat de la teva afició a la música clàssica i la poesia en presència de la tropa. Que se’n vagi a porgar fum!
En el trajecte que has recorregut des de la botiga fins a la teva habitació, el teu pas s’ha desprès de tot el deix militar. Tampoc ja no en queda rastre, d’aquest deix, en el moviment diàfan de mans i braços amb què deixes les bosses damunt del llit, et treus l’uniforme i guardes la pistola al calaix de la tauleta. De camí cap a la dutxa, recordes la cara de sorpresa de la dependenta quan li has demanat si podies emprovar-te la roba. El raig tonificant de l’aigua calenta et relaxa. T’afaites la barba i les aixelles; també els braços, les cames i el tòrax. De tornada a la cambra, tens la impressió que el dibuix del paper que decora les parets del passadís es trasmuda tot formant un remolí de milers d’ulls que fiten la teva nuesa i comencen a orbitar al teu voltant. I tot d’una notes un lleu pessigolleig al pit, com si un ocell diminut hagués entrat per la finestra i t’hi hagués fet un niu. Llavors, quan els pollets de la tendresa i la por trenquen la clasca de l’ou, t’adones que ja estàs preparat per a complir la promesa que vas fer a la teva mare al llit de mort: tornes a entrar a l’habitació, obres les bosses amb parsimònia, estens les peces damunt la vànova i et comences a vestir lentament, assaborint el plaer que et produeix el frec d’aquesta roba nova sobre la pell nua. A partir d’ara tot serà encara més complicat, i hauràs de captenir-te amb una determinació pertinaç i una actitud serena; però la decisió ja està presa, i no te’n desdiràs. L’únic que et sap greu, el que et reca de veritat, és que hauràs de donar-te de baixa de la Germandat de Sant Sebastià.
Mentre t’allargues les pestanyes amb rímel se t’escapa una llàgrima galta avall. El mirall et retorna la imatge d’uns anys enrere, quan la teva mare et va confessar, tapant-se la cara amb les mans, que no t’havia estimat mai gaire, perquè ja des de les primeres setmanes d’embaràs el seu amor havia estat condicionat pel desig que nasqués una nena.
Joan Graell i Piqué
La Ciutadella de Castellciutat – any 1976
Font: Veterans del Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62