Sovint s’estableix un lligam entre l’escriptura i les begudes alcohòliques, ja sigui perquè l’escriptor és un bevedor empedreït o bé perquè l’alcohol intervé com un factor decisiu en la gènesi o la interrelació dels personatges. Però no sempre les connotacions de l’alcohol en la literatura han de ser negatives: hi ha un cas en què el licor pot aportar acceptació, reconeixement i fins i tot prestigi.
El meu microrelat El delirio del mundo ha obtingut la menció especial Non Plus Ultra del VII Certamen Internacional de Microrrelatos Cardenal Mendoza de Jerez de la Frontera. Amb aquesta menció es premia aquell microrelat que «mejor potencie la imagen del brandy de Jerez».
Diuen que en aquesta vida tot acaba sortint, el bo i el dolent. Per tant, d’aquí en puc deduir que les copes de conyac que em bevia en la meva època d’estudiant els dijous a la nit als bars de Tarragona per fi han donat el seu fruit. Estic especialment complagut perquè al concurs s’hi han presentat 1.315 microrelats així com també per l’elevat nivell literari i acadèmic del jurat:
«Un jurado presidido por el escritor Mauricio Gil Cano e integrado por Josefa Parra Ramos, poeta y directora de la Fundación Caballero Bonald, Ana Sofía Pérez-Bustamante Mourier, profesora titular de Literatura Española de la UCA, escritora y vicedirectora de la Real Academia Hispanoamericana, y Evaristo Babé Romero, presidente del Consejo Regulador del Brandy de Jerez.»
Podeu llegir la informació referent al VII Certamen Internacional de Microrrelatos 2018 “Cardenal Mendoza” aquí.
Podeu llegir el microrelat El delirio del mundo aquí.
Comentari totalment subjectiu.
No tinc el més mínim lligam entre escriptura i alcohol, perquè em produeix, fins i tot a baixes dosis, tanta somnolència que aleshores sóc incapaç d’escriure.
Admiro moltíssim els escriptors de microrelats, sóc dels que mai ha escrit un twitt, perquè el que vull dir no m’hi cabria de cap de les maneres.